Opinió

Rússia i la Xina de nou

Temem la seva força, la seva actuació, Occident té por

Rússia, sor­gida del ducat de Moscòvia esde­vin­gut imperi que va exis­tir des del segle XIV fins al XVI i després amb anne­xi­ons i con­ques­tes, és l'estat més gran de la Terra, amb 17 mili­ons de km², una república semi­pre­si­den­ci­a­lista fede­ral nas­cuda el 26 de desem­bre del 1991. Reco­ne­guda inter­na­ci­o­nal­ment com l'hereva de l'URSS, amb tot el que això sig­ni­fica en la tran­sició d'un comu­nisme burocràtic fra­cas­sat de pas­sat vio­lent i tota­li­tari a un capi­ta­lisme sal­vatge. Un país que mai ha vis­cut en lli­ber­tat, igual­tat i res­pecte als drets humans. Valors bur­ge­sos que no van pene­trar de forma tan­gi­ble en el final de la soci­e­tat tsa­rista, ni en els pri­mers anys del s. XX.

Ara, altre cop, el Pre­si­dent és Vladímir Putin i sem­bla que el pri­mer minis­tre serà Dmi­tri Medvédev, després d'unes elec­ci­ons ple­nes d'irre­gu­la­ri­tats i forçant la inter­pre­tació de la cons­ti­tució d'un país d'uns 140 mili­ons d'habi­tants que té les reser­ves més gran de gas natu­ral, les sego­nes més grans de carbó i les vui­te­nes més grans de petroli. Les expor­ta­ci­ons de tots dos sec­tors, a més dels metalls i la fusta, repre­sen­ten el 80% de totes les expor­ta­ci­ons rus­ses.

La Rússia actual és un país recent pro­vi­nent d'una història no gaire llu­nyana en els segles, que creix amb un índex del 6 o 7% anu­als i no veu amb pre­o­cu­pació paràmetres com l'escal­fa­ment del pla­neta argu­men­tant que si es produís gua­nya­rien mili­ons de quilòmetres de ter­reny agrícola.

Tants o més inter­ro­gants des­perta la Xina, l'única civi­lit­zació de l' anti­gui­tat que ha arri­bat al món actual, el lloc més ric del món a excepció d'aquests pas­sats 200 anys. Es defi­neix com a estat soci­a­lista, diri­git pel Par­tit Comu­nista, que, sense revi­si­ons del seu pas­sat –en el període de Mao Zedong es van oca­si­o­nar mili­ons de morts, mor­tal­dat de les més grans de la història de la huma­ni­tat–, amb els seus 1.400 mili­ons d'habi­tants i una superfície de 9.600.000 km², és un dels prin­ci­pals pro­duc­tors i expor­ta­dors del món. Una potència econòmica que amb els seus ten­ta­cles abasta tots els con­ti­nents. També cada cop més pre­sent a casa nos­tra. Soci­e­tat que conei­xem poc i jut­gem amb lleu­ge­resa.

El capi­ta­lisme, EN crisi per­ma­nent, no té avui alter­na­tiva. Xina i Rússia, també les eco­no­mies emer­gents d'Àsia o Amèrica, no fan cap esforç per la con­so­li­dació dels valors democràtics. La lluita obrera per una jor­nada labo­ral raci­o­nal, els drets sin­di­cals, la igual­tat de sexes i races, la lli­ber­tat ideològica i política no està en la pri­o­ri­tat del seu model social. Des del món en crisi occi­den­tal no podem con­dem­nar des d'una supo­sada supe­ri­o­ri­tat moral o societària la seva actu­ació. El món occi­den­tal ha for­jat molts dels seus avenços econòmics i soci­als en la barbàrie comesa con­tra ells. Però és indis­cu­ti­ble que temem la seva força, la seva actu­ació, que Occi­dent té por. Que ens espanta pen­sar a retro­ce­dir en tot l' acon­se­guit en lli­ber­tat, igual­tat o els drets més amplis.

Què CAL fer? Són molts els ana­lis­tes que diuen que hem d'obrir els braços a la seva arri­bada econòmica i pro­jecció inter­na­ci­o­nal, que no sola­ment hem de ser model de soci­e­tat oberta, sinó exem­ple per a les seves soci­e­tats que també recla­ma­ran a curt ter­mini millors con­di­ci­ons labo­rals, sala­ri­als o règim de lli­ber­tats. El que sem­bla indis­cu­ti­ble és que no podem abai­xar la guàrdia en tot el que la soci­e­tat occi­den­tal ha avançat en trets bàsics a costa de sang, guer­res i resistència. No és nego­ci­a­ble la lli­ber­tat i tot el que això com­porta. Xina i Rússia i les eco­no­mies emer­gents són el reflex de l'eterna dinàmica de la història, períodes de vaques magres o gras­ses, però en un món petit, glo­ba­lit­zat, de xar­xes soci­als que són fines­tres contínues d'infor­mació i comu­ni­cació hem de poten­ciar lli­ber­tat i lli­ber­tats, agru­pa­ci­ons i inde­pendències, inter­can­vis i exclu­si­vi­tats. Oberts a tot el món a tots i tot­hom, però sabent que la lli­ber­tat d'un poble, d'una eco­no­mia, d'una cul­tura comença en ella mateixa. Del local al glo­bal i vice­versa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.