Focs de març

Algú comentava ahir que no recordava uns incendis tan importants a primers de març a Catalunya. I no li faltava raó, perquè, habitualment, en aquesta època de l'any els boscos del país no presenten les condicions de sequera que tenen aquest any a causa de la manca de pluges i de les fortes glaçades, i que, malauradament, tan propícies són per als incendis forestals. Ara bé, que gairebé mai no hi hagi focs als boscos catalans durant el març no vol dir que no n'hi pugui haver. Per a qui no ho recordi, vivim en un país de contrastos meteorològics ben marcats. Justament, abans-d'ahir rememoràvem la gran nevada que ara fa dos anys va deixar mig metre de neu just a la zona que ahir cremava. D'aquí a una setmana també serà bo de recordar que farà un any que les pluges continuades van fer vessar el pantà de Susqueda –en feia quinze que no passava– i que el Ter i el Fluvià es van desbordar. O que ara fa quatre hiverns vivíem una sequera similar a la d'aquest. El canvi climàtic que pateix el planeta i que ja s'ha dit que està provocant fenòmens meteorològics extrems segur que hi té a veure, amb els incendis com el d'ahir a l'Ardenya, però no hem d'oblidar que Catalunya és a mig camí del fred nord i del càlid equador, té un gran oceà a prop, un mar tancat al davant i una gran cadena de muntanyes a l'esquena, uns ingredients que, per si mateixos, expliquen la climatologia del país. I potser també el gran interès que desperta entre tots nosaltres el seguiment del temps.