Opinió

ELS MIRALLS DE LA FICCIÓ

Sin City

La ciutat del pecat va ser substituïda per la ciutat postal

En la mito­lo­gia ame­ri­cana, les ciu­tats de l'Oest esta­ven pen­sa­des com a lloc de parada, joc i pros­ti­tució. Després de llar­gues tra­ves­ses pel desert, de viure a l'altre cos­tat de la fron­tera o de bus­car des­es­pe­ra­da­ment or a les mines, els cow boys es tro­ba­ven en una mena d'oasi per ali­men­tar els ins­tints més bai­xos. A finals del segle XIX, Las Vegas era una ciu­tat de pas, amb aigua, enmig del desert, i no va ser fins als anys qua­ranta quan varen començar les inver­si­ons per cons­truir una ciu­tat del pecat –la Sin City– com a rèplica de les velles ciu­tats peca­mi­no­ses del Far West. El seu pro­mo­tor, el gàngs­ter Bugsy Sie­gel, va idear una gran urbs on el dia i la nit es con­fon­gues­sin, on tot girés al vol­tant del joc i on la moral fos posada entre parèntesi. Quan es varen clau­su­rar els casi­nos que el règim de Batista havia ins­tal·lat a La Havana, Las Vegas va créixer espec­ta­cu­lar­ment. Fran­cis Cop­pola en va fer una deta­llada radi­o­gra­fia a El padrino II. La pos­si­ble ins­tal·lació de l'Euro­ve­gas a Cata­lu­nya, impul­sada pel mag­nat Shel­don Alden­son, ha estat beneïda per alguns com una gran opor­tu­ni­tat turística. Sem­bla com si Mis­ter Mars­hall hagués de venir de nou per treure'ns de la crisi. No vull donar vol­tes sobre molts dels argu­ments que par­len sobre la con­veniència d'aquest tipus d'inversió, mal­grat que això com­porti la cre­ació d'un paradís fis­cal i posar en dubte mol­tes de les garan­ties dels drets labo­rals. Penso que, dar­rere l'eufòria amb què deter­mi­nats sec­tors han aco­llit la pro­posta, no hi ha més que una cari­ca­tura de com la doble moral bur­gesa s'emmi­ra­lla en la temp­tació pel diner fàcil. Les ciu­tats euro­pees mai van neces­si­tar cons­truir para­di­sos arti­fi­ci­als on con­cen­trar el pecat, ja que el pecat era al cor de la ciu­tat, en bar­ris com el Paral·lel de Bar­ce­lona, el Piga­lle de París o el San Pauli d'Ham­burg. La bur­ge­sia se'ls mirava amb recel, però els cus­to­di­ava i els freqüentava. La Bar­ce­lona nou­cen­tista som­ni­ava amb la civi­li­tat, però bus­cava un equi­li­bri amb el barri Xino. La ciu­tat del pecat va ser estig­ma­tit­zada i era­di­cada, fins a subs­ti­tuir-la per la ciu­tat postal. Ara, l'estratègia con­sis­teix a con­ver­tir la ciu­tat postal en un sim­ple apa­ra­dor i crear al seu cos­tat un paradís de cartró pedra on tot sigui pos­si­ble en nom l'espe­cu­lació. En lloc d'una nova Ale­xan­dria en què s'esti­muli el conei­xe­ment és més fàcil edi­fi­car la nova Babilònia. El pro­blema és que una deter­mi­nada classe política no recorda que Mr. Mars­hall sol pas­sar de llarg.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.