Incertesa i vulnerabilitat

Heus aquí dues categories clau per entendre el present i el futur immediat. Els analistes socials d'arreu d'Europa les empren per qualificar la situació que estem vivint i les experiències emocionals que se'n deriven.

Sentim més que mai que som vulnerables, fràgils, heterònoms i dependents. Tot allò que se'ns havia presentat com a ferm, observem que és estantís. És vulnerable el sistema econòmic, però també l'educatiu, el sanitari, el social; les relacions interpersonals, els projectes personals, el sentit de pertinença nacional, les creences religioses. Des del pla individual fins a la vida laboral, experimentem aquesta vulnerabilitat, però també en el sistema social i econòmic. Aquesta vulnerabilitat en països sense estat, com el nostre, sense un sistema de defensa sòlid i una autogestió de l'economia, encara es viu de manera més angoixant. No tenim clar què ens passarà en el futur immediat i els profetes de calamitats es multipliquen com els polls.

Hem vist, en poc temps, com s'han desfet grans i petites empreses, corporacions que mai no havien de caure. La categoria de la vulnerabilitat, però, no és nova. Sempre hem estat vulnerables, dependents i fràgils, però vivíem en una ficció, o més ben dit, d'una representació falsa de nosaltres mateixos i del món que hem forjat. El que és nou és la percepció, perquè els grans antropòlegs de tots els temps ens han fet veure que l'ésser humà és constitutivament vulnerable i, per tant, també tot allò que crea amb les seves mans i amb la seva ment.

L'altra gran categoria per entendre el moment present és la incertesa. L'única certesa de futur és, com diu sant Agustí, la mort. La resta, és tot incert. No sabem el que ens espera a curt termini. Això angoixa, però també és una oportunitat, obre possibilitats. No hi ha autopistes dibuixades cap a la utopia, tampoc cap a la fatalitat.

Hi ha múltiples camins per recórrer. No tenim capacitat d'anticipar el futur llunyà, però tampoc l'immediat. De fet, grans esdeveniments que han tingut lloc en les darreres tres dècades no havien estat previstos. Ningú no havia previst que el dia 9 de novembre de 1989 cauria el mur de Berlín. Ningú no va anticipar que el dia 11 de setembre s'esfondrarien les Torres Bessones. Moltes prospectives que es presentaven com a segures han estat greument equivocades. La incertesa genera un estat emocional d'angoixa, de por, fins i tot, de neguit existencial que, naturalment, influeix en la vida personal, en el rendiment professional i també en els vincles que establim amb els altres. La crisi passa factura a aquest nivell.

Enfront de la vulnerabilitat i de la incertesa, cal potenciar valors com la fortalesa, però també com la flexibilitat. No em refereixo a la fortalesa dels bíceps. Em refereixo a la capacitat d'afrontar adversitats, de tornar-se a aixecar, de no rendir-se, de plantar cara a tota mena de contrarietats que presenti hipotèticament el futur. Però, a la vegada, cal potenciar un altre valor: la flexibilitat, o, més ben dit, la ductilitat. Només les persones i els col·lectius que siguin capaços d'adaptar-se als nous contextos, als nous formats, podran reeixir en les seves empreses personals i professionals.

Hauríem de prendre nota d'aquestes dues categories i formar els joves del país perquè tinguin ben assentats en l'ànima la fortalesa i la ductilitat, perquè el seu futur és molt incert i ells, com cap altre col·lectiu, són un segment de població especialment vulnerable.