Flamarades gegantines

Les enormes flames de l'incendi de Santa Cristina d'Aro d'aquest divendres passat que publicàvem dissabte a la portada del diari feien veritable feredat. Amb tots els respectes, les dels focs del Pallars i de la Franja que hem vist aquests dies a la televisió semblen ben poca cosa al costat d'aquelles flamarades que, si fèiem cas de la silueta del pi que s'entreveia a la fotografia, arribaven ben bé als vint o més metres d'alçada. Una bestiesa de foc. Ho saben prou bé els bombers que divendres es van jugar la pell en unes condicions meteorològiques molt complicades. L'enorme columna de fum que durant tota la tarda es va poder veure des de molts punts de les comarques gironines donava també una idea de la gran quantitat de massa forestal que cremava a l'Ardenya. Una massa forestal seca després d'un hivern sense pluges, però també un bosc ple encara, malauradament, de les restes d'arbres caiguts i branques esqueixades de la nevada de fa dos anys. Només calia veure també la portada de dos dies abans, on apareixia una fotografia d'un bosc, justament al massís de l'Ardenya, per fer-se una idea de la gran quantitat de fusta que va cremar durant el cap de setmana. Tenim mala peça al teler si no plou aviat i força. I val més que ho faci perquè, francament, no tinc gens de ganes de veure com el foc destrueix els boscos veïns de les Gavarres, les Alberes o el Montgrí que tant han costat de salvar. Gens de ganes.