Cou però no cura

El carcinoma de la crisi no perdona: a partir del mes de juny, si és que tots plegats encara ens podem permetre el luxe d'emmalaltir, els catalans haurem de pagar un euro per cada recepta que ens despatxin a la farmàcia. Ja es veia a venir: en aquesta època fosca en què totes les notícies amarguen és lògic que també ho facin les receptes. Però, amb l'escàs resultat que fins ara ha donat la severa política de retallades, el que compta és si aquesta guardiola que ens faran omplir servirà de debò per a alguna cosa. El remei sempre cou, el que empipa és que al cim no curi. De mica en mica, tisorada rere tisorada, ens volen fer creure que la sanitat pública és un matrimoni de dues paraules impossibles d'aparellar. Però no hem de permetre que ens retallin també la memòria. L'any 2009, quan l'economia ja anava malament, l'Organització Mundial de la Salut (OMS), mal assessorada, ben enganyada o potser alguna cosa pitjor, es va inventar una pandèmia que havia de fer estralls. Desobeint les veus científiques independents que, ja de bon principi, van alertar de l'enganyifa, els governs d'arreu del món, l'espanyol també, es van llançar a una desaforada compra de vacunes contra la grip A que, naturalment, va omplir les butxaques sempre fondes dels laboratoris. L'agost del 2010 el Ministeri de Sanitat anunciava la destrucció de quatre milions d'aquelles inútils vacunes i, ara, un estudi de l'Hospital del Mar ha quantificat què va costar a les arques públiques espanyoles l'operació preventiva contra la pandèmia inexistent: 1.430 milions d'euros. Una vegada més, les poderoses multinacionals pervertint el funcionament dels governs, el carcinoma imparable que devora les democràcies.