Noves vies, velles seguretats
A la secció d'Economia del diari d'avui hi podeu llegir un bon reportatge sobre el món cooperatiu com a alternativa a la crisi que està fent tancar moltes empreses de tall tradicional i/o deixa al carrer milers de treballadors de caràcter assalariat. Les cooperatives, i també el treball autònom, no sé si seran el futur de les classes mitjanes catalanes. Però són una bona solució de present, bàsicament perquè hi ha poques alternatives a banda d'estacar-se com sigui a feines de futur incert o aferrar-se contra vent i retallades a una plaça de funcionari. En els últims temps, a més, estan naixent algunes fórmules extremament imaginatives d'autoocupació que resolen els problemes clàssics d'engegar un negoci. El més destacat, l'anomenat coworking, un sistema d'espais comuns ocupats per professionals sense vinculació entre ells que comparteixen sostre i infraestructura bàsica, cosa que els genera un estalvi considerable en despesa fixa com el lloguer, el mobiliari o els serveis bàsics.
Ja es veu, el mercat laboral està fotut però hi ha gent que es mou. Per gust, per força, o per una combinació d'ambdues motivacions. Anem de cap a un nou model econòmic en què un cert campi qui pugui ocupacional s'acabarà imposant. Un món on caldrà molta rapidesa de reflexos i un manteniment al dia de coneixements i habilitats. Més exigent i menys amable. Això no és necessàriament dolent. Sempre que hi hagi xarxa. Podem viure en una economia més incerta, més inclement, sempre que tinguem la certesa que l'estat del benestar no abaixa la guàrdia. En endavant, ningú ens regalarà res. Però ningú ens ho pot treure tot.
