Aragó

Ara fa uns dies, aquest diari tornava a publicar un ja famós mapa, dibuixat al segle XIX a Madrid, en què es mostra Espanya dividida en tres parts: la “Constitucional” –amb les regions històriques sota l'òrbita de la corona de Castella–, la “Foral” –amb el País Basc i Navarra– i la que anomenen “Assimilada” –que inclou l'antiga Corona d'Aragó. El mapa és de gran actualitat per múltiples motius, però nosaltres ens voldríem fixar en una qüestió que ens preocupa de fa temps i que amb el debat sobre els corredors ferroviaris s'ha accentuat: es tracta del paper i del lloc d'Aragó. Al mapa vuitcentista, la regió aragonesa apareix al costat dels Països Catalans, amb qui comparteix història, bandera, llengua i un munt de coses més. En el debat sobre els corredors mediterranis i en altres, com el del pla hidrològic o el del model d'estat, Aragó, però, gira l'esquena al seu marc natural i històric, com si tornar a obrir-se cap al mar i, de passada, cap a Europa, no fos una opció mil vegades millor que no voler continuar al mig del no-res, esperant que Madrid li arregli la vida amb projectes utòpics com aquest túnel per sota les grans muntanyes del Pirineu central.