Competència

Com vostès mateixos podran comprovar llegint aquest diari, l'habilitat lingüística i matemàtica d'una bona part dels nostres alumnes d'ESO és deficient. No arriben ni als mínims. Són estudiants amb dificultats per entendre bé el que llegeixen, per escriure amb correcció i claredat i per fer raonaments matemàtics senzills. Per arrodonir-ho, resulta que un de cada quatre que no se'n surt. Una proporció molt elevada. Massa.

Molt bé. Doncs, si ara s'esperen que torni al vell discurs que “és que els mestres fan massa vacances”, “és que s'han de passar més hores a l'escola”, “és que internet i la televisió en tenen tota la culpa”, ja no cal que continuïn llegint més.

Al meu entendre, el plantejament és tot un altre. Si el que ens preocupa és que els alumnes puguin expressar-se i calcular bé, deixem-nos de romanços i dediquem tota la primària només als llenguatges i les matemàtiques, i dediquem l'ESO a introduir els altres coneixements. Perquè el problema no es resoldrà fent una hora més de matemàtiques a la setmana, sinó que exigeix un canvi de concepció del sistema de cap a peus.

L'examen de selectivitat als EUA, allà on els alumnes obtenen una puntuació que els permet aspirar a una universitat o a una altra, és de fàcil concepció: hi ha una prova d'anglès, escrit i oral, i una altra de matemàtiques. Els coneixements de química, història, economia...? Tot això ja es dóna per fet. Però el que compta de debò, el que determina l'èxit acadèmic és el domini del càlcul i el llenguatge. Si això és així, a què esperem per posar-hi remei?