LA GALERIA
Viacrucis intermitent
A Palafrugell, diumenge vinent, diada del Ram, tocava, seguint la tradició dels darrers cinc anys, escenificar, pels carrers i dins la parròquia, la passió i mort de Jesucrist, segons el ritus catòlic. Aquesta obra teatral longitudinal va ser una proposta de l'anterior rector, que volia dinamitzar una Setmana Santa que cada cop s'assemblava més a la madrugá andalusa, amb saeta i cante hondo inclosos. Va aconseguir engrescar els actors aficionats locals perquè muntessin la representació. La primera gestió va ser trobar un element que donés el perfil de Jesús, que és el personatge clau. David Galceran va ser l'elegit. Segons totes les opinions dels que l'han vist, broda el personatge i l'infon tot el realisme del drama que escenifica. Fins i tot ha rebut diversos guardons pel seu destacat paper. El canvi de rector a finals de l'estiu passat ha fet canviar el panorama. Totes les dificultats que mossèn Martirià solucionava, inclosa la recapta de diners per sufragar les despeses considerables a què ascendia aquest viacrucis vivent, han estat una muntanya per al nou rector. L'any passat es va fer pagar un euro per entrar a l'església. Van quedar moltes persones a fora sense poder entrar. Ja després van saltar les veus crítiques perquè es cobrés per deixar entrar a la Casa de Déu. Quatre-cents euros que es van recaptar no van donar per a gaire res. Si aquesta representació es fes en un teatre, com a Olesa o Esparreguera, tothom ho consideraria lògic i no regatejarien el preu, que seria molt més elevat.. És una llàstima aquest trencament, ara que al vespre del diumenge de Ram s'havia aconseguit atreure molts visitants a la vila. En un moment de recessió com el que vivim, qualsevol cosa que es faci amb la finalitat de moure gent i diners cal valorar-la positivament. Els més vinculats a l'organització no descarten que en el futur es pugui tornar a ressuscitar l'experiència, però potser després no hi haurà ni l'eufòria ni les ganes que un grup nombrós, de més de cent persones, hi esmerçaven. Fins i tot és possible que des de fora ens fitxin el protagonista cabdal, sense el qual no hi ha espectacle. Segurament hi ha persones i grups als quals va molt bé que s'hagi anul·lat el viacrucis escenificat. Catòlics mateixos que no són partidaris de convertir els fets vitals dels seu credo en un circ i, a l'altre cantó, els que consideren, en ple segle XXI, que retrocedir dos mil anys ja no toca. Els extrems es comuniquen i ara, per raons contrapuntades, estaran tots contents. L'any que ve en tornarem a parlar.