Glopades

Trenta anys. Això és el que va celebrar avui fa tot just una setmana la cooperativa La Fageda de Santa Pau, a la Garrotxa. Va ser la celebració d'una història d'èxit que és motiu d'estudi en algunes de les millors escoles de negocis del món. Un èxit que dissabte passat es va voler compartir amb un “petit” grup de 800 amics i treballadors. Segurament que des de la seva creació, el 1982, no tot han estat encerts. Segurament que més d'una i de dues persones diran que no els agraden els seus iogurts o els seus gelats o les melmelades i conserves que sortiran al mercat properament. Però el que és inqüestionable és que en el desori que envaeix el panorama actual calen glopades d'optimisme com la celebració d'aquest aniversari. Un optimisme més necessari que mai i que pot ajudar a fer veure que el món no s'acaba. Principalment després d'una setmana de protestes tan intenses com la que hem viscut i d'unes prediccions tan catastrofistes com les que hem escoltat. No solament hi ha empreses que van bé des del punt de vista econòmic, sinó que van bé des del punt de vista social. La Fageda dóna feina a prop de tres-centes persones, la majoria amb discapacitats intel·lectuals o malalties mentals. Només amb això ja es veu que no és una empresa qualsevol sinó que va molt més enllà de l'anomenada responsabilitat social empresarial. Una responsabilitat que passa perquè les empreses es comprometin en diferents àmbits. I n'hi ha per aplaudir. Però com assegura la dita: “La dona del Cèsar no en té prou de ser honrada; a més, ha de semblar-ho.” I ara com ara estem massa escarmentats per pensar que podem donar per suposada l'honradesa de res. La decepció, la incredulitat, el recel i la desconfiança s'han convertit en el pa de cada dia. Però si hi ha empreses que celebren 30 anys d'èxit, o 50 o 25, per alguna cosa deu ser. I deu ser perquè n'hi ha que ho fan bé. I si n'hi ha alguns que ho fan bé, potser els altres en podrien aprendre en comptes de mirar-s'ho des de lluny. De fet moltes històries d'èxits ens vénen de lluny i només per això ens hem acostumat a valorar-les amb un plus inexplicable. A casa nostra, sense tants escarafalls i amb més discreció que a altres llocs, s'estan fent uns quantes coses ben fetes. Però si només ho són i no ho semblen, com la dóna del Cèsar, tampoc no servirà ni d'exemple ni de gaire res.