48.000

Esperanza Aguirre, presidenta de la comunitat uniprovincial de Madrid, té la solució per als grans problemes econòmics que afecten Espanya. Es tracta de posar fi a l'invent de l'Estat de les autonomies. Ja saben, aquesta estructura administrativa que, fet i fet, ningú no va demanar, però que la Unió del Centre Democràtic (UCD) d'Adolfo Suárez, des de fa anys integrada gairebé del tot al Partit Popular (PP), es va treure de la màniga per allò que ningú no fos menys que els bascos i, sobretot, els catalans.

El gran problema és que les autonomies creades artificialment en territoris que mai no van demanar de ser autònoms també van voler crear estructures com les de Catalunya, fossin necessàries o no. Però si Catalunya les tenia, ells també, què caram.

Aquesta és una part del problema. L'altra, molt més substancial, és que malgrat que l'Estat va fer tot de transferències va retenir les estructures ministerials i de serveis com si no les hagués fet. Hi va aparèixer una duplicitat, però no per culpa de les autonomies sinó perquè l'Estat no va voler perdre cap quota de poder.

Ara bé: a Esperanza Aguirre no se li ha passat pel cap exigir que l'Estat liquidi aquesta duplicitat de la qual n'és responsable. Ni parlar-ne, perquè això aniria en contra de la idea de l'Espanya una.

Al capdavall, el que a mi m'intriga és la xifra dels 48.000 milions. Aquest, ha dit Aguirre, és l'estalvi derivat de la recentralització. Espero ansiós que ens ensenyi els números, més enllà d'algunes ocurrències genèriques per comentar al bar durant la pausa de mig matí.