Menystinguts, de nou

Les comar­ques giro­ni­nes tenen una ver­go­nya en forma de car­re­tera i l'Estat no hi vol posar remei. Tot al con­trari, ens menysté. El pres­su­post cone­gut ahir és una nova decepció pel que fa a l'N-II. Per això tro­bem del tot insu­fi­ci­ent el petit pas que supo­sarà repren­dre les obres entre Cal­des de Mala­ve­lla i Sils. I un menys­preu cap a la soci­e­tat giro­nina que no es pre­vegi tre­ba­llar de nou en l'altre tram empan­ta­ne­gat, el que arriba fins a Maçanet de la Selva. O que no es comen­cin a fer els pas­sos neces­sa­ris per al des­do­bla­ment fins a Tor­dera. O que sem­bla que s'hagi aban­do­nat defi­ni­ti­va­ment fer qua­tre car­rils de Girona a la Jon­quera. En el con­text de crisi en què estem, la qüestió es podria enten­dre si es tractés d'un nou pro­jecte, però estem par­lant d'unes obres que fa més de vint anys que hau­rien d'estar fetes i que l'Estat, mani qui hi mani, ha estat incapaç de mate­ri­a­lit­zar. Una ver­go­nya que les comar­ques giro­ni­nes no es merei­xen –més veient el que es fa en auto­vies en altres indrets de l'Estat– i que fa min­var la seva com­pe­ti­ti­vi­tat econòmica. Per no par­lar de la greu peri­llo­si­tat de la car­re­tera. Una ver­go­nya a la qual cal afe­gir-hi l'atu­rada del pro­jecte del tren con­ven­ci­o­nal a Girona i que no salva la bona notícia sobre el mínim aug­ment de les taxes a l'aero­port. De fet, és gai­rebé el que teníem fa qua­tre dies.