Ni Califòrnia ni Massachusetts

La Catalunya pública està dividida entre govern i oposició, entre partidaris de la contenció i els contraris a les retallades. Només en una cosa sembla que estan d'acord: la persistència en el partidisme de sempre. També es podria considerar una coincidència el model econòmic que han triat en el mapa mundial, ja que tant el d'un com el dels altres el trobaríem als Estats Units d'Amèrica: Califòrnia o Massachusetts. Artur Mas vol conduir els catalans cap a Massachusetts, líder en educació superior i tecnologia sanitària. L'antic tripartit apunta més a Califòrnia, com si tot fos Silicon Valley, però en realitat és una potència agrícola i turística. I així anem fent cap enlloc.

He dit al principi que la divisió era en la Catalunya pública. Però Catalunya és més que la política i els seus encontorns. Estic convençut que també hi ha una alternativa a aquesta divisió pública. Una alternativa viable que no és ni Califòrnia ni Massachusetts. En podríem dir senzillament Catalunya. M'explico. Ho faré parlant del Barça. Durant molts anys el Barça va ser un club que estava entre les primeres potències econòmiques mundials en futbol. Però mentre hi havia molts altres clubs (molts d'un rang clarament inferior pel que feia a potencial econòmic i fins i tot qualitat futbolística) que guanyaven la copa d'Europa, el Barça va tardar molts anys a estrenar-se. El pla dels dirigents del Barça era fixar-se en el model d'èxit de cada moment i pagar per importar-lo. Així, van passar anys en què es fitxaven els millors jugadors del moment i els entrenadors de més èxit. Model alemany amb Schuster i Lattek, model argentí amb Maradona i Menotti, model anglès amb Archibald i Venables... Però les copes més importants les aixecaven altres clubs. Va arribar un dia que un president, com a mesura desesperada per guanyar unes eleccions, va contractar Johan Cruyff com a entrenador. Cruyff es va dedicar a una cosa inèdita: crear un model propi. I va tenir èxit. L'època de més esplendor del Barça tothom sap que és l'actual, amb Guardiola a la banqueta. Un model basat en aquell original de Cruyff i potenciat com a propi que ara és referència mundial i tothom el vol copiar.

Jo no sé si Catalunya algun dia pot arribar a l'excel·lència del Barça actual. Però sí que el camí no comença en cap còpia, sinó en un model propi. I anant a totes.