Resurrecció o mort

Oh!, vivim en un temps –i no parlo específicament de la setmana que finalitza demà– i un país –i no concreto fronteres– en què la conjunció disjuntiva o pren cada dia que passa més força, o és que s'ha posat de moda per imposició mediàtica, com si la vida fos un concurs permanent sense solta ni volta. Tal vegada és avui mateix quan se'ns fa més present, per creences, per tradició, per gastronomia familiar... Tot el calendari litúrgic i vocacional (i vacacional) del qual estem sortint deixaria de tenir sentit si entre la dicotomia (l'elecció) plantejada en el títol d'aquesta humil peça els primer cristians haguessin triat, fa dos mil anys, la segona opció: la mort. No va ser així, gràcies a Déu, i això ens hauria de donar (a creients i no creients) prou esperances per continuar pregant per l'opció optimista. Tot podria tornar a recomençar, a renéixer, a reinventar-se, i –malgrat els pessimistes– reescriure el futur de diferent manera, potser (també) amb línies tortes –som humans– però amb un nou text, més intel·ligible per a tothom, més caritatiu, més solidari, més auster, més alegre. La història està farcida de moments estel·lars i frases cèlebres que han arraconat la conjunció copulativa i per plantejar-nos la tria com a única sortida possible, el blanc o el negre: Barrabàs o Jesús en va ser una. Després vindria tota la resta i el “jo em rento les mans” pronunciat des del poder i imitat fins a l'extenuació pel poble, pels segles dels segles, malgrat els desmemoriats. Els innocents motivats per l'actualitat del món glocal, descartades les copulatives, tenen un bon grapat de disjuntives per resoldre. Solitaris o solidaris. Desdoblament de l'N-II o gratuïtat de l'AP-7. Socialisme o barbàrie. Tren convencional o TAV. Brunyols nostrats o bolli-caos amb Guindos. Públic (capital) o privat (financer). Estació provisional o la infinita andanada. Mariano Rajoy o el Mario d'Alaska. Retallades o tiretes. Cunyada del conseller o cosina de rics. Guerra o pau. Mona d'ous durs o Bob Esponja de xocolata. Colom i Cervantes, catalans o espanyols. Reforma laboral o treball dignament repartit. Eurovegas o Eurovergues. Fumar car o cor fumat. Justícia o corrupció. Legalitat o alegalitat o il·legalitat. Jutjar els responsables o silenci còmplice. Desnonaments o amnistia hipotecària. Dret de reunió o lluita contra el vandalisme. Avis respectats o prejubilacions de luxe. Totxo o erra-més-de-més-i. Contenció de la despesa o intervenció dels mercats. Plou o fa sol o les bruixes... ens pentinen.