La foto

Hi ha fotografies que cap editorial podrà superar mai. Dimarts Mariano Rajoy se'n va fer una. Era als passadissos del Senat espanyol. En un món d'imatges l'escena del pànic governamental espanyol fugint de la premsa ha fet la volta al món i ha enviat un missatge clar: estan acorralats, no saben què fer i no troben l'eixida.

La fotografia té moltes lectures, però. A Rajoy l'acompanyen sis persones. Dues són clarament escortes perquè parlen amb el puny d'aquella manera que només ho fan els escortes de les pel·lícules. Supose que estan desesperats perquè enfilava el garatge. Al davant una policia amb cabell llarg, poc previsible, i al darrere un d'aquells que no necessiten uniforme per delatar-se. Encara al final de la foto n'hi ha un de molt molt alt, candidat per tant a ser també membre de la seguretat del president espanyol, que camina davant tots ells amb pas desganat i la cara desencaixada.

I encara hi ha tres personatges més. Si me'ls posaren a davant i em preguntaren de quin partit són, sense haver-los vist abans mai, no tindria cap dubte: són del PP. El vestit, el tall de cabell, la manera de mirar el president els delata. El que camina davant fa cara d'estar molt atabalat per les circumstàncies i diria que fins i tot es reprimeix per no dir-ne una de grossa. El de darrere té cara de president del Real Madrid i camina més assossegat.

Set personatges per a una escena, doncs. Per al retrat de la impotència. No sé si Rajoy realment es pensava que només perquè ell arribara al govern la situació econòmica milloraria –la gent té dret a autoenganyar-se, és clar. Però aquest em semblaria un engany gran. Dels grossos. En qualsevol cas, de sobte, el PP espanyol ha descobert que pinten bastos, que la situació és terrible, que Espanya està a un pam, o a mig, de ser intervinguda i que si passa això tots patirem però Madrid patirà més que ningú. Perquè és plena de funcionaris i d'empreses que depenen del BOE, candidats tots a la ben greixada guillotina de la troica. D'ací la foto. I la fugida.