El tren de mai acabar

Aquests dies he escoltat algunes converses en les quals la gent es pregunta: Com hem pogut arribar a una situació de crisi com l'actual? Els economistes experts ens donen moltes explicacions i en fan grans anàlisis, encara que cap d'ells, tret de Niño Becerra, van saber veure venir el desastre. En el cas de l'Estat espanyol, sense ser cap expert, només de fer una ullada a la política d'infraestructures que ha portat terme durant anys del Ministeri de Foment, l'únic que trobem és una suma de despropòsits i un malbaratament dels recursos públics. S'han prioritzat criteris polítics de l'Espanya radial, i en cap cas s'ha valorat l'eficiència o la rendibilitat econòmica de cap obra (aeroports inútils, autovies sense un mínim de trànsit exigible, trams d'AVE que no porten enlloc...). Aquí, ens van prometre que el 2004 el TAV connectaria, des de Barcelona i pel pas del Pertús, amb la xarxa ferroviària d'alta velocitat d'Europa, que és de les poques línies econòmicament viables que s'han fet mai a l'Estat. I ara ens anuncien una altra demora de l'obra. Anant bé, ens diuen que aquesta línia internacional del TAV podria estar acabada a final del 2013. Només una dècada de retard! La solució, ja ho diuen, el 2014.