Aguirre i el cafè de tots

El debat sobre la independència s'ha instal·lat amb tanta normalitat en la vida política catalana que fins i tot una organització juvenil, numèricament marginal com és Maulets, té els seus minuts de propaganda gratuïta en el prime time de TV3, encara que sigui a Polònia. Per cert, grans gags, aquest dijous, posant el dit a la llaga en temes clau com ara el català a les Balears, l'accident del Borbó Froilà o l'ara vaig, ara torno de CiU. Tornant al debat sobre la independència, és evident que qui més voldria evitar-lo, el PP, és qui més l'atia. Les declaracions d'aquesta setmana de la presidenta madrilenya Esperanza Aguirre, per exemple, són un gran tió per mantenir ben encès el foc del debat. Curiosa també la quasi unanimitat que Aguirre ha aixecat a Catalunya. Fins i tot aquells que fa quatre dies veneraven la Constitució gairebé com si fos sagrada, ara fan escarafalls del cafè per a tots i exigeixen un tracte diferenciat per als “territoris” històrics, menyspreant-ne, per exemple, de germans com ara el País Valencià. Quanta raó tenia Heribert Barrera l'any 1978 quan al Congrés va alertar del despropòsit que era l'anomenat estat de les autonomies. El temps sempre posa les coses a lloc. I la crisi, és clar.