Qui salvarà els elefants?

No hauríem de perdre més tinta en el lamentable afer de la lesió de Joan Carles I a Botswana. Després de les disculpes, la cosa continuarà igual: tothom perpetuarà les seves dinàmiques i el nostre clavegueram continuarà riu avall. El que m'ha fet gràcia és la vehemència de determinats polítics. Exigeixen al monarca coses que ells són els primers a saltar-se. Ara s'estranyen que el senyor surti de cacera i tot ho enfoquen cap a l'economia i l'estat del país, sense valorar si són reprovables les seves conductes, amb pressupost o sense. Com tots els reis, ha d'anar de cacera. I no es conformarà a disparar contra els pobres conills sinó que, en honor de la magnitud del seu càrrec, ha de fer-ho contra un colossal animal en perill d'extinció. Aquí no tindrem una manifestació com les que convocaven cada diumenge els antitaurins: només queixes buides i ràpidament oblidables. La memòria efímera és un dels fonaments de la mesocràcia.

Els Borbons han passat una setmana negra. S'imaginen el que els hauria passat a vostès, pobres mortals, si haguessin aparegut amb un dels nens de la seva família amb un tret? No els haurien retirat la custòdia o els haurien arrestat? No hauria de tenir el rei una mica més de sentit comú amb l'historial personal que té amb les escopetes? No es podria entretenir disparant contra uns marcianets a l'ordinador de casa o al telèfon mòbil?

Miro les portades dels diaris i veig el pobre elefant abatut amb aquest senyor que diuen que va caure i es va trencar el maluc a Botswana. Tenia entès que la cosa sempre va a l'inrevés, que als ancians se'ls trenca el maluc i cauen. Fins i tot en els detalls nimis s'equivoquen.