L'APUNT
Les infraestructures, el rei i les fotos cremades
Repassar l'hemeroteca sovint va molt bé. Ahir, per exemple, vam anar fins al diari del 14 de setembre del 2007. Aquell dia al matí, el rei Joan Carles va presidir la solemne inauguració del nou Parc Tecnològic de la UdG i a la tarda es va produir la famosa crema de fotos del monarca que va posar Girona en primera línia de l'actualitat estatal. Les dues notícies van ser recollides, evidentment, en l'edició d'aquell dia i les dues són aquesta setmana d'una certa actualitat. “La patronal gironina exigeix un pacte en infraestructures per treure Girona de la cua de l'Estat”, vam titular ben gran a portada. Gairebé cinc anys després, el debat sobre les infraestructures gironines continua més viu que mai. I Girona a la cua de l'Estat en aquesta qüestió. No cal que n'enumerem els exemples, que tothom els coneix prou bé. Una pregunta només, i certament malintencionada: tots els prohoms i polítics que aquell dia van fer la gara-gara al rei i tots els que després l'han fet al seu fill, no han pogut fer servir les seves influències per poder millorar o activar, ni que sigui una mica, infraestructures tan importants per al desenvolupament econòmic gironí com l'N-II o el TAV? O és que el monarca només pot fer trucades a mandataris estrangers perquè companyies espanyoles aconsegueixin importants comandes? A vegades fem riure. Més quan el rei, cinc anys després, també provoca el deliri a mig món amb una excursió esperpèntica i anacrònica a l'Àfrica. I la polèmica crema de fotos què hi té a veure, amb tot plegat, direu. Doncs, molt. O els fotomuntatges, burles i dures crítiques que hem vist i sentit aquests dies no han estat, en alguns casos, totalment ofensius per al rei? El que passa és que la riota general ha estat tan gran –després d'anys de continència i repressió, sí, repressió– que el propi poder que va perseguir els joves gironins –i els periodistes que els van fotografiar– ara no ha tingut més remei que estar-se ben quiet. I potser també rient per dins.