Parlo de dones

Avui parlo de dones. De dones musul­ma­nes, per exem­ple, que han sor­tit al car­rer con­tra les dic­ta­du­res i després han estat apar­ta­des dels òrgans de govern. Se la juga­ven, algu­nes amb la vida, tota sen­cera, sense retorn, i després homes bar­buts, mirant-se satis­fets de pos­seir tes­ti­cles, els han dit: va, aneu a escom­brar i a parir. Fantàstic, no?

Parlo de les dones de Malawi, que sota el lide­ratge de Seodi White van sor­tir al car­rer –unes dues mil– per pro­tes­tar con­tra una absurda llei reli­gi­osa que les multa o les empre­sona pel fet de por­tar pan­ta­lons o mini­fal­di­lla (que en pren­guin nota les ger­ma­nes musul­ma­nes de casa nos­tra que, con­vençudes per intran­si­gents imams, es tapen el cap i cla­men que ho fan “voluntària­ment”!). Sí, a tocar de Botswana, ja veus per on. Àfrica és un con­ti­nent ple d'injustícies i de sang, espre­mut per àvids euro­peus i opri­mit per sàtra­pes diver­sos (això sí, tots ufa­no­sos dels seus tes­ti­cles); dels 54 països que hi ha en Àfrica, 37 –la pràctica tota­li­tat– tenen lleis con­tra l'homo­se­xu­a­li­tat, la qual es cas­tiga amb la pena de mort. I tot­hom calla. Excepte les dones.

Parlo de dones rus­ses, con­cre­ta­ment d'un grup de punk-rock que s'ano­mena Pussy Riot (els que par­leu anglès ja sabeu què vol dir, el nom). Doncs ara, amb la seva curi­osa indu­mentària, han fet una pro­testa con­tra un altre sàtrapa: Vladímir Putin, el trampós, que mani­pula elec­ci­ons i mana. Mana molt. Deia de la indu­mentària de les esva­lo­ta­des, pro­vo­ca­ti­ves i valen­tes Pussy Riot, perquè em recorda la de la famosa Guer­ri­lla Girls dels Estats Units, dones dedi­ca­des a l'art que solien denun­ciar els museus. El seu eslògan més cone­gut: “Menys del 5% de les sec­ci­ons d'art modern són de pin­to­res, però el 85% dels nus que s'hi exhi­bei­xen són de dona.”

I així arreu del món. Diuen que el movi­ment femi­nista està en retrocés, i diuen que les noie­tes actu­als som­nien en bodes fas­tu­o­ses i en la mater­ni­tat com a destí únic. És cert: el femi­nisme és menys al car­rer, però mai hi havia hagut una bibli­o­gra­fia tan culta sobre les dones. Estem menys al car­rer i més a les bibli­o­te­ques i a la uni­ver­si­tat. Hau­rem de fer per manera de ser a tot arreu, com les col·legues d'altres con­ti­nents.