Autonomisme diferencial

El PP s'ha tret de la màniga a Catalunya un nou monstre de Frankenstein polític que ha batejat amb el nom d'“autonomisme diferencial”. Podria haver-ne dit “fet asimètric” o “federalisme constitucional” o “diferència autonòmica” o podria haver-ne dit “cul d'olla” perquè en realitat tot plegat no és altra cosa que un artefacte estrany per fer veure que sí però que no, que cafè per a tothom però a Catalunya, si fa bondat, un xarrup més, i bla, bla, bla.

No pas tot és per fer-ne broma, però. De fet, que la senyora Sánchez surti ara amb aquest pla B improvisat ja vol dir alguna cosa. Si els populars, amb la seva majoria absolutíssima i prepotent a Madrid, pensessin que això de l'independentisme i la confrontació sobiranista són febrades nacionalistes passatgeres, senzillament anirien brandant els espantalls de Montoro i Wert i, a cop de menyspreu i de desqualificació torera, ens anirien coent a foc lent.

Però si una cosa solen tenir els malvats és que a més de malvats són intel·ligents. I al PP hi ha una certa consciència que aquesta vegada no fem pas broma. No em refereixo pas només ni al president Mas, ni a CiU, ni a Esquerra, ni al món polític catalanista. Hi ha un gros social sòlid i en creixement que s'escampa més enllà dels límits estrictament nacionalistes i, arribada l'hora, podrien fer el pas o acompanyar qui el faci. Això provoca una certa inquietud almenys a la senyora Sánchez. No es posi pas nerviosa. Primer, truqui al PSC i sabrà com acaben les propostes d'apartar-se dels guions madrilenys. Després, agafi el senyor Rajoy i provi de fer-li dir “autonomisme diferencial” sense que se li escapi el riure.