Parcs naturals

Molt probablement vaig errat, però tinc la sensació que en moltes coses als humans ens cal una bona garrotada perquè reaccionem. I no ho dic per les que ens foten sovint des de Madrid, perquè en aquest aspecte semblem mesells i no hi ha manera que plantem cara.

És en el camp del turisme, un sector que comença a patir els efectes de la crisi, de la gravetat de la situació i les magres perspectives que ens han fet activar les neurones, posar-hi imaginació i buscar noves ofertes. Si no és per la necessitat, no entenc com ara, de cop i volta, i en unes Jornades d'Oficines de Turisme de Catalunya, s'hagi descobert el gran potencial que té el nostre país amb espais protegits i parcs naturals. Fins ara sempre s'havia fet escarafalls de la protecció del territori i s'intentava desprotegir espais per construir-hi apartaments turístics, etc. Finalment algú ha vist la llum, just quan les miserables dotacions econòmiques que reben els parcs naturals serveixen amb prou feines perquè subsisteixin. Catalunya té una riquesa d'espais i parcs naturals que si se saben vendre com a oferta turística tenen un potencial que ni ens imaginem, i que mai ningú ha sabut aprofitar. La Costa Brava és al mapa, no per les construccions de formigó que l'envolten, sinó perquè tenia un paisatge i uns entorns naturals fantàstics. No els amaguem, mostrem-los al món.