El patrimoni intangible

D'entrada, no sem­bla que la població sel­va­tana d'Anglès tin­gui prou mèrits per ser decla­rada –com ho ha estat– bé cul­tu­ral d'interès naci­o­nal en la cate­go­ria de con­junt històric. Vista des de fora, no pre­senta un per­fil espe­ci­al­ment sig­ni­fi­ca­tiu. Quan hi entres, però, hi vas des­co­brint els secrets d'un nucli que con­serva la con­fi­gu­ració de l'urba­nisme medi­e­val, amb car­rers sin­gu­lars com el d'Avall, el de l'Empe­drat i el del Call, amb grans arca­des i façanes de vells casals que són expo­nents nota­bles del gòtic civil. S'ha con­si­de­rat que convé con­ser­var i pro­te­gir aquest con­junt, perquè explica molt plàsti­ca­ment l'evo­lució històrica de la vila i de molts altres pobles de Cata­lu­nya, ja que conté ele­ments que van del romànic al gòtic i del moder­nisme al nou­cen­tisme. D'aquests últims estils són l'antic Cen­tre Repu­blicà, el cen­tre de L'Aliança i, sobre­tot, les dues cases fetes i refe­tes per l'arqui­tecte Rafael Masó, can Peix i can Cen­dra, aquesta con­ver­tida en seu de l'Ajun­ta­ment, amb els fas­tu­o­sos jar­dins d'ús públic. Els amos d'aques­tes dues cases tenien lli­gams amb la fàbrica tèxtil Burés, el vapor de la qual ja fa dos anys que també va ser decla­rat bé cul­tu­ral naci­o­nal en la cate­go­ria de monu­ment històric.

Però Anglès dis­posa encara d'un ter­cer patri­moni, més difícil de mate­ri­a­lit­zar però no menys impor­tant que el de les pedres i el de les màqui­nes. Aquí hi va néixer, l'any 1913, la pin­tora Reme­dios Varo, figura fona­men­tal del sur­re­a­lisme espa­nyol, autora de dese­nes d'obres sub­tils que apor­ten al movi­ment un ines­pe­rada i mis­te­ri­osa ten­dresa. Va viure a Anglès cinc anys pot­ser deci­sius, perquè sem­pre més, en els seus olis famo­sos, va fer-hi aparèixer, trans­fi­gu­rats pel record, la ser­ra­lada de les Gui­lle­ries, les esca­les del car­rer Major, les mon­ges i les nenes del col·legi, la xeme­neia de les mines, les rodes de Bagant, la maquinària de la Burés o el tam­bo­ret de les fila­do­res. Aquest patri­moni intan­gi­ble no pot –ni neces­sita– ser pro­te­git per cap decla­ració ofi­cial. Però gràcies a l'art de Reme­dios Varo, molts ele­ments essen­ci­als de la iden­ti­tat angle­senca s'han escam­pat arreu i han adqui­rit una res­sonància i una per­manència uni­ver­sals.