Culpa

Tinc la teoria que part del descrèdit d'alguns polítics se'l busquen ells mateixos. No em refereixo al clixé injust, per generalitzat, que són uns corruptes o que guanyen massa o que viuen massa bé. No: aquest descrèdit té una arrel molt profunda i és el resultat de considerar el ciutadà com un menor d'edat mental al qual es pot entabanar alegrement. Aquesta estratègia surt bé quan diversos mitjans es dediquen a repetir, any rere any, el mateix missatge. ¿Com creuen, si no, que a Espanya tinguin la imatge tergiversada que els catalans som uns privilegiats i que l'Estat ens tracta millor que a ningú?

El que passa és que de vegades algun polític es creu de debò que la seva paraula és la de Déu, i que mai serà qüestionada. Se'n recorden, de l'11-M? La derrota electoral posterior no va ser per culpa de l'atemptat, diguin el que diguin els ressentits, ni per la llarga mà de Rubalcaba, sinó perquè molts electors es van quedar amb la sensació que algú, ja saben qui, els pretenia prendre el pèl. Per cert, que ara que governa el PP seria un bon moment per treure a la llum aquella famosa conspiració, però sembla que ja no corre pressa.

Amb Bankia està passant el mateix. Ara resulta que la culpa del desgavell no és que les caixes del País Valencià, absorbides per crear Bankia, fossin l'instrument financer per als fallits projectes faraònics de Zaplana, ni que Aguirre utilitzés Caja Madrid, el nucli de Bankia, per intentar tenir influència en la companyia britànica Iberia. No: la culpa és del Banc d'Espanya. O sigui, dels socialistes.

Avall, que fa baixada!