Forats

Aquests dies hi ha hagut mullader arran del bé de Déu de milions públics que el govern espanyol ha decidit injectar a Bankia per salvar-la de la intempèrie, en una encertada imatge que Vicent Sanchis va utilitzar dimarts passat.

Aquí, l'escàndol és doble: un causa indignació a tot l'Estat espanyol. El segon s'entén en clau catalana. Anem a pams.

A l'Estat espanyol hi ha enrenou perquè, mentre es retallen els serveis i els salaris públics per quadrar els comptes i perquè les arques estan buides, sembla que, en canvi, sí que hi ha diners per salvar una entitat financera. Ens diuen que la salut dels bancs i les excaixes és fonamental per a la salvació de l'economia, i que hi hagi crèdit. Aquest crèdit, on és? Tot serà que els diners que ara s'injecten no es dediquin a comprar deute de l'Estat, com ha passat en altres ocasions.

Bé, doncs ara toca Catalunya. Recorden tots els deutes pendents que té Espanya amb el nostre país? Deutes que es va comprometre a pagar solemnement o que vénen obligats per una llei orgànica? No es liquiden perquè representa que no hi ha ni cinc. Excepte quan es tracta de salvar una institució... de la capital de les Espanyes, és clar.

I, pel que fa als ajuts, hi ha qui es queixa que l'Estat no va tractar les caixes catalanes igual que Bankia. Però, home, quina desmemòria! Que no es recorden de Banca Catalana? I que, alguns anys després, quan al Banesto de Mario Conde va aflorar un forat enorme, el Banc d'Espanya bé que va córrer a ajudar-lo? Amb els resultats ja coneguts, per cert. Doncs, això mateix.