Duran mereixia guanyar

Duran ha guanyat el seu congrés sense despentinar-se; i no és independentista. De Sitges n'arriben poques notícies, però moltes pistes de futur. Els partidaris de Vila d'Abadal poden queixar-se tant com vulguin, segurament amb raó: el seu rival ha jugat amb avantatge (domina l'aparell del partit i ha exercit pressió per negar els avals a l'alcalde de Vic), Duran deprava el missatge original d'una formació política amb ambició nacional il·limitada i representa el cantó més conscient del servilisme al poder espanyol. Ja ho sabíem, nois: el líder suprem ha sobreviscut sempre envoltat de paquiderms que no gosen fer-li ombra, com ara aquest conseller d'Agricultura invisible que fa vergonya aliena, i bandejant polítics tan extraordinaris com en Toni Castellà. Però Vila d'Abadal, i el seu seguici d'El Matí, també han de purgar les penes: ells són el català arquetípic que vol tenir-ho tot pagat pel simple fet de ser independentista. Tota la murrieria que l'alcalde va demostrar amb el tema del padró dels immigrats s'ha esvaït en un congrés que, simplement, no havia pencat prou. Els seguidors d'en Vila són el paradigma de l'independentisme de saló: s'han pensat que fer uns caliquenyos i rajar d'en Duran és suficient per alliberar el país. I, lògicament, en Josep Antoni se'ls ha follat sense esgotar ni una lletra de la seva agenda de contactes (amb els pornogràfics editorials de La Vanguardia n'ha tingut prou per posar ordre). És bo que guanyi Duran, perquè això mostra que respondre enquestes sobre la secessió serà ben fàcil, però sacrificar la paradeta per la llibertat esdevindrà un pèl més costós. Havia de triomfar Duran, perquè així deixa palès que l'enemic de la gosadia assenyada del president Mas no és l'Alícia ni aquell pobre Navarro que cada dia sembla més somort, sinó la Catalunya dòcil i afable del capatàs d'Unió. A en Duran no li ha fet falta ser ministre per remenar les cireres a Espanya: aquesta ha estat la seva tasca i l'ha feta molt bé. Que els marquesets indepes s'espavilin i prenguin exemple, entre d'altres, dels seus avantpassats. Duran mereixia guanyar.