Obligació

Bé, doncs ja s'ha celebrat aquell partit en què s'havia de trencar Espanya. Vostès com se l'han trobada aquest matí? Igual que sempre? O tirant a pitjor? Ui, allà hi veig una esquerda!

Si els que estan tot el dia buscant enemics i carregant contra bascos i catalans pel simple fet de ser-ho i de parlar un altre idioma diferent del seu dediquessin les seves energies a solucionar els problemes del país que tant diuen estimar ara no estaríem com estem.

¿Recorden com la senyora Aguirre, no prou contenta d'haver esvalotat la gent amb les seves ocurrències, va respondre al lehendakari Patxi López perquè aquest li va dir que s'havia passat tres pobles amb el tema aquell de prohibir el partit? La senyora Aguirre, sense voler-ho, va encertar-la de ple en invocar una llei “que ens obliga a respectar els símbols que ens uneixen, a tots els espanyols”.

Aquí, la paraula clau és obliga. Si tothom sentís l'himne espanyol (també dit himne nacional) com a propi ja no caldria obligar ningú a respectar-lo, no troben? També fa un cert mal d'ulls que la senyora Aguirre, que es declara eximi far del liberalisme, parli d'obligacions. Però, vaja, pitjors contradiccions m'he trobat a la vida.

A més, Aguirre afirma que l'himne és un símbol que uneix tots els espanyols. I aquí sí que tenim un problema gros. Perquè si no ens uneix, i és evident que no, llavors és que n'hi ha que no se senten espanyols, encara que la seva documentació oficial digui una altra cosa. Com solucionar-ho? Amb amenaces i canvis legislatius, segur que no.