Poders contra dones

L'acarnissament dels poders –el legislatiu, l'executiu, el judicial– contra les dones és obstinat, contumaç, ni s'esforça per dissimular la voluntat d'humiliar-les. I no em refereixo a l'edat mitjana: la vigent Llei sobre la Violència de Gènere, perpetrada pels socialistes i col·legues parlamentaris, consagra, malgrat les prèvies explicacions de motius, la impunitat efectiva dels violadors i la situació d'engabiades de les dones que han estat perseguides. Qui no hi estigui d'acord, que es remeti a les dades i que faci el seguiment de mitja dotzena de casos de víctimes d'aquesta violència, rebutjada, en la teoria i en els discursos, tan emfàticament.

Hi ha un altre aspecte d'aquesta persecució dels poders, això sí: legítims, i potser gràcies al vot de moltes futures víctimes, quan llegim amb atenció la lletra petita dels pressupostos generals de l'Estat oferts, amb massa verí, pel govern del PP. Un seguit d'organitzacions feministes de Madrid em van convidar a una roda de premsa on explicaven, amb xifres verificades, per què el pressupost que el govern presenta al Congrés dels Diputats per al 2012 retalla d'un 20,6 per cent les partides destinades a garantir la igualtat d'oportunitats per a les dones així com la lluita contra la violència de gènere... tot i que el ministeri reconeix que ja el 17 d'abril d'enguany el nombre de dones assassinades arribava a catorze.

A més, reduccions dràstiques als ajuts per a la dependència suposarà una càrrega sobreafegida sobre les famílies, en la majoria dels casos contra les dones.

Al llarg de la seva història, el meu col·legi professional –el de Periodistes de Catalunya– havia creat grups per a la revisió de temes com l'ús d'expressions xenòfobes als mass media, o el tractament de temes bàsics per a la nostra cohesió social com és dels processos migratoris a la vella, i cada cop més carca, Europa. ¿No seria bo, en la hipòtesi que encara no estigués en funcionament, que tant el Col·legi de Periodistes com les diferents universitats que tenen facultats de ciències de la informació i/o de la comunicació incrementessin el treball a favor d'un nou pas a favor de la igualtat dona-home? La crisi també pot ferir aquest dret exigible de la igualtat. Ens hi posem?