Dues cares

Dues conseqüències d'una mateixa guerra: la cara d'Aixa va ser portada de la revista Time l'agost del 2010. La de la nena afganesa, de Steve McCurry, al National Geographic el juny del 1985. La poden veure a la Casa de Cultura de Girona fins a finals de juny. Segur que la reconeixeran: l'han reproduïda molts cops. Aixa també és afganesa. Com la nena de McCurry, es tapa el cap amb un mantell, tal com vesteixen les nenes de l'ètnia paixtu fins que es fan grans i es posen o els posen burca. Però Aixa no té nas i la nena afganesa de McCurry tenia els ulls verds. Durant molts anys, no li va caldre un nom perquè amb aquells ulls ja en feia prou. Dèiem: “la nena afganesa dels ulls verds” i tothom sabia de qui parlàvem. Fa deu anys, McCurry va tornar a l'Afganistan a buscar-la. Ningú no renuncia a una portada que ha estat un èxit, els del National Geographic tampoc. Tal com van dir i tal com va repetir tothom fa deu anys: McCurry va trobar-la en un poblet remot de l'Afganistan. (Vist des de la talaia on vivim la gent com vostès o jo, hi ha algun lloc de l'Afganistan que no sigui remot?). La noia s'havia casat a tretze anys, molt poc després que McCurry hagués fet aquella foto. Havia tingut quatre filles, una havia mort. Quan surt de casa, porta burca. Llavors, va tenir nom perquè no queda bé parlar d'una dona dient la dona dels ulls verds i, menys encara, si és de l'ètnia paixtu i si viu a les muntanyes de Tora Bora, que és on buscaven Ben Laden. Es diu Sharbat Gula. Però això és igual. Van dir que recordava el dia que McCurry li havia fet aquella foto perquè no n'hi havien tornat a fer cap altra més i perquè tampoc no n'hi havien fet cap altra abans. Va acceptar deixar-se fotografiar de nou, però sense mirar directament McCurry i, naturalment, sense somriure. Aixa, en canvi, ha tingut sempre nom. Deu ajudar-hi el fet que no quedaria bé dir “la noia que no té nas”, encara que és per això que va sortir en aquella portada del Time i encara que sigui això el que tothom veu i el que tothom pensa.