Una lliçó de bones maneres

La meva afició al futbol ha anat creixent en els darrers temps. Tinc un amic que, cada vegada que em veu davant de la televisió, atenta i interessada pel que passa al camp, se'n fa creus. La veritat és que, si juga el Barça, presenciar el partit de futbol valorant algun paràmetre futbolístic abans desconegut se'm presenta com una agradable vetllada. També hi fa que aquestes estones transcorren amb la millor companyia, còmplice i amistosa, asseguts còmodament al sofà, amb una copa o bé al voltant d'una taula.

Divendres passat la senyora Esperanza Aguirre va aconseguir, de manera barroera, que, a part del futbol, ens interessés especialment la xiulada i les reaccions dels uns i els altres abans, durant i després del partit. Més enllà de les voluntats d'aquesta senyora tan de dretes i anacrònica que, sota un patina de populisme, es passeja per mercats i grans superfícies com si realment li interesses el que pensa, el que vol o el que necessita el ciutadà, l'esport va triomfar. Al camp de l'Atlético de Madrid, va haver-hi una lliçó de bon futbol. El Barça no va trobar en l'Athletic de Bilbao un rival a l'altura i va guanyar merescudament.

A més a més, al Calderón, també va haver-hi una lliçó de bones maneres i un exemple de civisme.

Dues aficions enfrontades i, a la vegada, educades, respectuoses, valorant i reconeixent el rival; dos equips professionals contraris, generosos amb les abraçades i amb les aficions; uns jugadors carismàtics, madurs i exemple d'educació.

Va ser una nit plena de moments alliçonadors: l'aplaudiment i reconeixement que les aficions varen oferir a tots dos equips va ser una lliçó de ciutadania; l'aplaudiment i reconeixement que els jugadors varen oferir a l'altra afició va ser una lliçó social, de convivència, de consens, d'educació i de valors; i la volta al camp dels dos capitans, Xavi i Puyol, enlairant la senyera i l'ikurrin va ser una lliçó política que hauria de servir d'alguna cosa. Que n'aprenguin, home que n'aprenguin!

I ara un apunt de frivolitat: que no té mare, esposa, amic, amant, filla o nebot el senyor Marcelo Bielsa, entrenador de l'Athletic de Bilbao? Que no té ningú que li pugui dir que, quan es treballa, no es pot anar tan deixat i mal guarnit? Que no li han explicat que, si no estàs fent esport, anar amb xandall és impropi i que el que ha de fer amb aquell seu xandall de color de gos com fuig, gros i estireganyat, és jubilar-lo?

Que algú l'hi digui, si us plau, que algú l'hi digui.