Opinió

Sembrant llibertat nacional

Espanya és un error històric fet per
la força, no per la raó
ni per l'afecte

Si el final del tra­jecte de molta gent és el de la sobi­ra­nia, inde­pendència o eman­ci­pació naci­o­nal, es digui com vul­gui, el que hem de fer és mirar la gent on arriba, no d'on ve, obli­dar-nos del seus pre­ce­dents polítics, soci­als o per­so­nals. L'opció política cata­lana sobi­ra­nista cada cop és més majo­ritària. La deter­mi­nació con­creta d'optar per un procés de lli­ber­tat naci­o­nal dins una Europa unida creix en tots els sec­tors soci­als. No és sola­ment en els nuclis històrics del naci­o­na­lisme de sem­pre, ara les clas­ses mit­ja­nes, com la mateixa La Van­guar­dia reco­neix, ja no temen aquesta acti­tud, sinó que fins i tot cada cop més sec­tors empre­sa­ri­als i, a poc a poc, els nuclis del món finan­cer i econòmic comen­cen a plan­te­jar quina mena de bon negoci és la inde­pendència i la ruïna que suposa viure sota la petja d'un Estat que espo­lia i drena la nos­tra eco­no­mia. Uns empre­sa­ris que en mirar l'escan­dall de comp­tes i de ven­des s'ado­nen de la for­ta­lesa del mer­cat euro­peu i inter­na­ci­o­nal i de la migra­desa del mer­cat esta­tal. I tot això amb impos­tos dalt de tot, comp­tes fos­cos, política econòmica sense nord i sent vícti­mes de la manca d'inver­si­ons d'uns governs que, un dar­rere un altre, pro­me­ten i pro­me­ten i gai­rebé res del dit arri­ben a com­plir. Ja no par­lem del sec­tor tre­ba­lla­dor, que és el qui més pateix la greu crisi econòmica.

Cal obviar els llocs de pro­cedència política d'arri­bats de poc al naci­o­na­lisme o sobi­ra­nisme, no per mesells, ni tam­poc per una falsa gene­ro­si­tat de supe­ri­o­ri­tat, sinó en raó de com ha anat el nos­tre pas­sat més o menys pro­per. Tot­hom és fill del seu temps, del seu entorn, dels llocs on ha vis­cut o s'ha rela­ci­o­nat, tots ens hem tro­bat en els llocs més diver­sos dins aquesta Cata­lu­nya tan com­plexa, con­tra­dictòria i enci­sa­dora. El ser de cadascú és fruit de tants anys d'ali­e­nació, d'ignorància, de des­co­nei­xe­ment, també de la bona fe de molta gent que pen­sava que amb la democràcia a Espa­nya, supo­sats governs amics o amb la gene­ro­si­tat econòmica con­ti­nu­ada i mos­trada de Cata­lu­nya vers Espa­nya hi podríem con­viure en un pla d'igual­tat. Tot s'ha fos com un gel sota el sol d'agost.

Espa­nya no vol ni can­viar ni moder­nit­zar-se, no es lliura en cap i cor a la democràcia. Per la xarxa cir­cula la relació d'agres­si­ons sofer­tes per haver xiu­lat, només xiu­lat, con­tra l'himne espa­nyol i haver can­tat la cançó Un ele­fant es balan­ce­java a la final de la copa del Rei. Segons els comu­ni­cants, que no ama­guen la iden­ti­tat, les agres­si­ons eren fetes per gent que ves­tia uni­forme de les for­ces de segu­re­tat de l'Estat. Si és veri­tat, és un acte de vesània propi de gent vio­lenta i sense res­pec­tar la lli­ber­tat d'expressió; si és fals, les for­ces de segu­re­tat de l'Estat hau­rien de per­se­guir els que pre­sump­ta­ment escam­pen calúmnies o els pre­te­nen desa­cre­di­tar.

Els exa­brup­tes del Pre­si­dent d'Extre­ma­dura recon­ver­tit en pinxo de barri que t'espera a la can­to­nada, les cor­ti­nes de fum d'Espe­ranza Aguirre invo­cant un estrany dret a par­lar per negar la lli­ber­tat d'expressió als altres, tot per ama­gar l'ensar­ro­nada de Bankia on ella i la seva colla van fer un gegantí forat econòmic que hau­rem de pagar tots. La ceguesa suïcida del res­pon­sa­ble del Banc d'Espa­nya, o les vacan­ces de luxe asiàtic repe­ti­des i paga­des amb diner públic del pre­si­dent del Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial que que­den impu­nes són d'escàndol. La gent nor­mal i cor­rent s'allu­nya d'això i desem­boca al naci­o­na­lisme i sobi­ra­nisme català. És lògic, Espa­nya és un error històric fet per la força, no per la raó ni per l'afecte.

Som terra d'aco­llida, de mes­tis­satge, de bar­reja, d'emi­gra­ci­ons segui­des al llarg de la història, en aquesta Cata­lu­nya del segle XXI, tots hi cabem vin­guin d'on vin­guin, geogràfica­ment o política­ment, només cal esti­mar la lli­ber­tat, la justícia, els drets humans i històrics, el res­pecte abso­lut a la volun­tat democràtica al dret a deci­dir per nosal­tres matei­xos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.