El Ter

El riu Ter és la riota dels rius d'aquest país. Fa anys que s'hi incom­pleix, de manera gai­rebé sis­temàtica, la llei que en regula el cabal mínim que ha de dur en el seu tram final i també, des de fa unes quan­tes dècades, és víctima d'un trans­va­sa­ment cap a Bar­ce­lona que deixa el seu curs més eixut que el de qual­se­vol rie­rol. Som cons­ci­ents que, a hores d'ara, hau­ria de pas­sar gai­rebé un mira­cle perquè el Ter recu­perés bona part del cabal que tenia. Les neces­si­tats d'aigua de boca a l'àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona i a la mateixa Costa Brava ho fan del tot impos­si­ble. Els pan­tans, d'altra banda, han ser­vit també per reduir el risc de grans inun­da­ci­ons a la plana des de Girona fins la desem­bo­ca­dura. Però sí que fóra exi­gi­ble algun gest més de la Gene­ra­li­tat, que per­metés entre­veure un futur millor per al riu i la seva fauna i flora. O que almenys facin veure que el Ter els importa una mica. Per exem­ple, no dei­xant inac­tiva durant més de dos mesos l'estació d'afo­ra­ment de Girona.