Una mà renta l'altra

Dec tenir dèficit d'atenció televisiva perquè no aconsegueixo enganxar-me mai durant més de dos o tres capítols a les sèries. N'hi ha algunes, però, que no em perdo perquè són obres mestres que mereixerien ser projectades en sales comercials i en pantalla gran. Mad Men, per posar un exemple. Una filigrana. Guió extraordinari, diàlegs memorables. Un retrat acuradíssim dels anys de la revolució dels costums en el pas dels cinquanta als seixanta del segle passat, tot vist des del prisma del món de la publicitat a Nova York.

Una altra sèrie imprescindible, amb una temàtica substancialment diferent, és Boardwalk Empire. Està centrada en els ambients polítics i mafiosos d'Atlantic City durant els anys de la llei seca. Una radiografia de la corrupció, les intrigues i l'amoralitat descarnada del poder. En tot cas, un pèl violenta pel meu gust. Em quedo amb una frase d'un dels primers capítols: “One hand washes the other, and both hands wash the face.” Una mà renta l'altra, i totes dues renten la cara. La pronuncia Nucky Thompson, el mafiós protagonista (interpretat magistralment per Steve Buscemi), per advertir un sequaç que no hi ha perill que els enxampin en un negoci brut perquè té tots els fronts coberts. La dita em va sobtar perquè de petit l'havia sentida a casa, naturalment en versió catalana, per explicar resignadament la “complexitat” de les relacions de poder i els intercanvis de favors. Curiós que en anglès sigui exactament igual. Ara em direu per què us explico tot això. Ja em disculpareu si ha estat una peroració excessiva, però Nucky Thompson m'ha vingut al cap pensant en el cas Bankia.