L'engany de Rio+20
No aniré a la cimera de Rio+20 sobre el desenvolupament sostenible com vaig anar a l'anterior, l'anomenada Cimera de la Terra, el juny de 1992. Tornar-hi aquesta vegada seria perdre el temps escoltant com els governs fan proselitisme ambiental i comportaria viatjar amb una companyia aèria que ni tan sols es molesta a comprar els drets a contaminar la biosfera. Tampoc he volgut col·laborar a encobrir els llastimós paper del govern de Dilma Rousseff que dos mesos abans d'inaugurar-se Rio+20 no va fer rés per evitar que el Congrés brasiler aprovés un codi forestal que permetrà que s'incrementi la desforestació de l'Amazònia; un executiu que no respecta el Conveni de la Biodiversitat i permet que cada any 38 milions d'animals salvatges, el 80% d'ocells, siguin robats fraudulentament de la selva brasilera; una presidenta que defensa la construcció de la macrocentral hidroelèctrica de Belo Monte que destruirà l'equilibri ecològic de l'extraordinària conca del Xingu, com també ho faran els macroprojectes de Porto Velho i Santo Antomio a la conca del Madeira.
Aquest mes ha fet vint anys que vaig intervenir en un acte públic a la plaça del municipi d'Altamira, a l'estat de Pará, per donar suport al moviment de camperols i indígenes que defensaven les seves terres i la biodiversitat del grandiós efluent de l'Amazones. L'expresident Lula da Silva, al qual la Generalitat ha concedit el Premi Internacional Catalunya d'enguany, va trair-nos amb el seu Pla d'Acceleració Econòmica (PAC) que ressuscitava el projecte i l'entregava al consorci Norte Energia liderat per Electrobras.
Rio+20 ni tan sols ha previst donar la paraula al Movimento Xingu Vivo per Sempre que integra indis juruna, asurini, arara i kaiapó, entre d'altres tribus amenaçades per Belo Monte. La democràcia ambiental, malauradament, no existeix al Brasil.
Durant les dues darreres dècades hem pogut comprovar com la Declaració de Rio ha acabat amb una absoluta incapacitat dels responsables del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA) per crear una governabilitat mundial, com la que demanava el doctor Moisès Broggi en una entrevista a El Punt Avui (14/5/2012), capaç de posar ordre a tantes pràctiques fraudulentes del desenvolupament sostenible.
El nou paradigma sorgit de Rio+20 és ara l'“economia verda”. Es tracta d'una operació de màrqueting global del capitalisme avançat (greenwashing) per apoderar-se definitivament del negoci ambiental i continuar el creixement exponencial del PIB mundial. Serà una opa que comportarà el següent escenari: les empreses electronuclears adquiriran accions de les societats solars; les petrolieres entraran en les inversions eòliques; les grans constructores s'apropiaran de la bioarquitectura; les agroquímiques controlaran l'emergent sector de l'agricultura bio… i els governs occidentals faran la gara-gara a tota aquesta estratègia.
La Cimera Rio+20, com ja va succeir a la cimera de Johannesburg el 2002, quedarà col·lapsada pels milers de consultors enviats per les multinacionals verdes vinculades al World Business Council for Sustainable Development (Consell Mundial d'Empreses pel Desenvolupament Sostenible). Molt poques ONG s'han cregut que el seu viatge al Brasil serà útil per millorar l'estat del planeta.
I si el PNUMA ja no serveix per a una gestió justa del medi ambient, on trobem l'alternativa? La resposta no pot venir de l'Europa dels banquers, la que ens ha portat a la crisi, sinó que haurà de sorgir dels països africans i llatinoamericans que, finalment, farts de tant colonialisme energètic, estan reclamant el control del seu destí i dels seus recursos.
I els responsables del nostre govern autonòmic, què hi aniran a fer a Rio+20, a més de pujar al Corcovado i passejar-se per Copacabana? Amb tot el que està passant, que fins i tot perilla la gestió dels nostres parcs naturals, hauria estat més ètic quedar-se a casa i enviar una carta a l'ecologista Brice Lalonde, el coordinador executiu de la cimera, amb aquest curt missatge: “Disculpi la absència política de la Generalitat. Tornarem a les Cimeres de la Terra quan tinguem un estat ecològic propi. Atentament el saluda. Lluís Recoder i Miralles, conseller de Territori i Sostenibilitat”.
