naps i cops
El context
Fa anys vaig veure El ángel exterminador, de complement d'una exposició sobre el surrealisme a París. Veure una pel·lícula de Buñuel al costat dels lavabos de Magritte a París per força impressiona. L'escena dels burgesos tancats en un menjador no se sap per quin motiu, sense poder-ne sortir ni marxar de la festa em ve al cap sovint. Ara qualsevol cosa o fet es connecten estranyament amb aquell àngel exterminador.
L'altre dia pujava pel carrer Marina, després d'anar a veure com s'organitzaven les corrues de turistes i autobusos amb destí a la Sagrada Família, ara obligats a caminar per nous paratges barcelonins. En una vorera vaig presenciar la col·lisió abrandada d'un parell d'avis. Una escena totalment inintel·ligible i buñueliana per mancada de context: una àvia amb un gos prominent i un avi esprimatxat es topen en el mateix punt de la vorera. Tenen tres metres per utilitzar i decidir per on circulaven. Però tots dos volen passar pel mateix punt, arrambats a la paret, i comencen la batalla d'acusacions.
L'endemà, vaig veure com un altre àngel exterminador es posava sobre el carrer Nou de la Rambla. Es creuen dos veïns, que sembla que es coneixen: un home escanyolit i una dona ufanosa. “A veure quan deixes el whisky”, li etziba ella, alegrement. L'escanyolit respon: “A veure quan et divorcies.” I se'n van, cadascú en la seva direcció, aparentment contents com un gínjol. Potser ens falta el context que tampoc sabien els personatges de Buñuel convidats a la festa. Potser no sabem qui ens hi ha convidat, qui paga les begudes i fins quant resistirà el pedrer aquest devessall de notícies negatives i contradictòries. Notícies que figuren donar-nos el context, però que no ens permeten divisar amb precisió i transparència l'ou de la serp de tot aquest embolic. Em torna al cap l'estampa de Buñuel, d'estar atrinxerats en un menjador, esporuguits: esperar que algú obri la porta i sortir com xaiets.
