Ep!... I això?

Qui passi per Girona una mica sovint, la cone­gui de fa anys o la vis­qui cada dia, segur que ha topat algun dia amb aquesta obra, i que per la seva mag­ni­tud no l'ha dei­xat indi­fe­rent.

Al car­rer d'Emili Gra­hit, entre el car­rer d'Oriol Mar­to­rell i el car­rer Mig­dia, on hi havia les anti­gues caser­nes de la Guàrdia Civil, s'està aixe­cant la nova Bibli­o­teca Pública de l'Estat a Girona. L'edi­fici, dis­se­nyat per Corea & Morán Arqui­tec­tura, es cons­tru­eix a la plaça cen­tral que con­fi­gu­ren els edi­fi­cis del Parc del Mig­dia.

Aquest nou edi­fici allot­jarà la bibli­o­teca que avui fun­ci­ona a la Casa de Cul­tura, situ­ada davant de la nova seu de les ofi­ci­nes de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, on els 300.000 docu­ments que conté el seu fons són als dipòsits. Les actu­als ins­tal·laci­ons dis­po­sen d'uns 2.000 m² útils, men­tre que les noves dis­po­sa­ran d'uns 7.000 m²; actu­al­ment la zona habi­li­tada per a l'ús públic és de 400 m², men­tre que en la nova ins­tal·lació serà de prop de 5.000 m².

La nova bibli­o­teca s'orga­nitza en qua­tre nivells. A la planta baixa hi ha l'aco­llida, el punt d'infor­mació i una zona d'expo­si­ci­ons. En aquesta planta també hi ha la cafe­te­ria, a l'àrea de revis­tes i lec­tura infor­mal, l'àrea infan­til i un audi­tori amb una capa­ci­tat per a 168 per­so­nes.

La planta semi­so­ter­rani allotja totes les àrees d'ús intern, sense accés al públic. Inclou una àrea de tre­ball, un dipòsit gene­ral, dipòsits de lli­bres, magat­zems, sala de l'equip de neteja, àrea d'ins­tal·laci­ons.

La planta pri­mera conté la bibli­o­teca d'adults: infor­mació i referència, sala de lec­tura gene­ral i préstecs, sales de tre­ball en grup i sales d'estudi.

A la planta segona hi ha els fons espe­ci­a­lit­zats, espais com­ple­men­ta­ris, sales de tre­ball en grup, sala de pro­jec­ci­ons, àrees de música.

L'equip d'arqui­tec­tes explica els cri­te­ris de dis­seny. L'elecció del qua­drat, el prisma, ha estat per la seva qua­li­tat de forma pura, sim­ple. La cre­ació de una bibli­o­teca intros­pec­tiva, perquè vol evi­tar cer­tes vis­tes a un entorn urbà que ente­nen “gris”. En la seva intros­pecció s'obre a l'inte­rior a través d'uns patis i ter­ras­ses interns, de superfícies “ver­des” per acon­se­guir una sen­sació con­creta, la d'estar en un pati exte­rior. La façana, translúcida, deixa pas­sar la llum evi­tant algu­nes vis­tes de la ciu­tat, però en punts específica­ment esco­llits hi ha vis­tes de la ciu­tat que es per­me­ten a través de vidri­e­res com­ple­ta­ment trans­pa­rents. L'equip pretén que la llum natu­ral tin­gui el pro­ta­go­nisme. De nit, l'efecte és el con­trari, en ser translúcida es con­ver­teix en una “làmpada urbana” una “caixa de llum”.

També han tin­gut en compte diver­sos cri­te­ris de sos­te­ni­bi­li­tat o, dit d'una altra manera més natu­ral, d'apro­fi­ta­ment de recur­sos. En la seva cons­trucció, en el seu fun­ci­o­na­ment, reduint la des­pesa de cli­ma­tit­zació, uti­lit­zant mate­ri­als i sis­te­mes cons­truc­tius que con­tri­bu­ei­xen a l'aïlla­ment tèrmic. En aquest sen­tit es poden des­ta­car la façana d'U-glass blanc, vidre translúcid de gran resistència i capa­ci­tat aïllant, una coberta aca­bada exte­ri­or­ment amb vidre reci­clat, mate­rial esco­llit per la seva pro­pi­e­tat aïllant, baixa neces­si­tat de man­te­ni­ment i que ha estat dis­se­nyada per ser vista des dels edi­fi­cis veïns. Les seves ins­tal·laci­ons també incor­po­ren una gestió efi­ci­ent de l'aigua. La seva sos­te­ni­bi­li­tat també es reflec­teix en el dis­seny dels espais i en la manera com se segre­guen inte­ri­or­ment. La dis­tri­bució clara i sen­zi­lla, amb el nucli d'ascen­sors i esca­les a la vista, la cre­ació d'espais oberts que es rela­ci­o­nen de manera franca i directa i la sub­di­visió inte­rior rea­lit­zada amb mam­pa­res de vidre, per­me­ten una fàcil rea­dap­tació si és neces­sari rea­lit­zar can­vis de dis­tri­bució.

Tot això que ens expli­quen els arqui­tec­tes ens ajuda a enten­dre el pro­jecte, i és que sí, les coses neces­si­ten la seva expli­cació. La tec­no­lo­gia apli­cada a la cons­trucció i les tendències estilísti­ques o for­mals de l'arqui­tec­tura d'avui estan molt lluny del ciu­tadà, això no és bo ni és dolent. Tot i que hi ha molts apas­si­o­nats de l'arqui­tec­tura con­tem­porània que valo­ren molt posi­ti­va­ment el vir­tu­o­sisme a què alguns arqui­tec­tes i algu­nes obres arri­ben, la major part de la població el que vol és que els edi­fi­cis res­pon­guin a les seves neces­si­tats. Tan sen­zill com això. Si a més a més l'arqui­tec­tura no fa mal, ni als ulls, ni a la vida quo­ti­di­ana de les per­so­nes, doncs per­fecte, i si l'arqui­tec­tura aporta millor qua­li­tat de vida i millora el desen­vo­lu­pa­ment de l'acti­vi­tat de les per­so­nes, i a més a més aporta bellesa en si mateixa i aquesta bellesa pot sumar a l'entorn urbà, doncs molt millor, sublim.

Enten­dre passa per voler enten­dre, i això, de vega­des, no és fàcil. Per voler enten­dre s'hi ha d'estar ben pre­dis­po­sat, con­fiar en la bona fe dels que ho fan, que si ho fan és perquè hi cre­uen, i si hi cre­uen com a mínim es merei­xen el nos­tre res­pecte.

No sabem quina és la veu del car­rer, no sabem què està opi­nant la gent d'aquesta obra en con­cret, però l'arqui­tec­tura ser­veix sem­pre per par­lar de més coses, aquesta és l'excusa. El que és real­ment impor­tant és que no s'arris­quin opi­ni­ons sense conei­xe­ment. Que ens per­me­tem pren­dre'ns les coses amb més calma. Sem­pre, com a soci­e­tat, ens hem d'atu­rar de tant en tant per veure cap on anem, reca­pi­tu­lar i recon­duir el vai­xell si fa falta.

Rebem aquest edi­fici, aquesta ins­tal·lació, aquest nou retall de ciu­tat amb res­pecte i amb il·lusió. Fem-lo ser­vir, apro­fi­tem-lo, trac­tem-lo bé, siguem res­pec­tu­o­sos amb ell, i amb nosal­tres matei­xos. Per avançar fa falta ser valent, inno­var, i això no és fàcil. És impor­tant recor­dar sem­pre que hi ha mol­tes mane­res de veure les coses i que si ens tan­quem per­dem opor­tu­ni­tats. Incen­ti­vem l'espe­rit crític, sem­pre amb res­pecte, però par­lem-ne.