Els jornals del desconcert
i, en el dubte, pensen que la dreta autoritària pot donar més seguretats.
Es va covant l'ou de la serp
Hénin-Beaumont és una població situada al nord-est de França, a la regió de Pas-de-Calais i formant l'onzena circumscripció electoral del districte. La ciutat és un dels nuclis històrics de la comarca minera, amb una llarga tradició obrera que la féu referència de l'anarquisme de fa un segle i que la convertí en reducte municipal de comunistes i socialistes. Amb uns 25.000 habitants, la crisi del carbó frenà el seu desenvolupament i quan, el 1970, es tancà la darrera mina de la zona, el poble es convertí en una reserva de jubilats i aturats que anà bastint l'actual imatge decadent. D'altra banda, el penúltim batlle socialista fou destituït el 2009, acusat de corrupció i falsificació de documents. Un poble obrer i d'esquerres ferit en les seves concepcions més íntimes.
Els ulls de molts europeus escruten el que està passant a Hénin-Beaumont, quan el comportament electoral dels seus habitants s'ha convertit en paradigma del que pot passar en molts altres llocs del continent. En les proppassades eleccions presidencials franceses emergí un considerable vot d'extrema dreta, del qual es beneficià la candidata Marine Le Pen (35,5% en la primera volta). El vot de la ciutadania feia un canvi radical i qüestionava la llarga tradició de la comarca. El Front National feia un pas més, i la mateixa Marine ara s'ha presentat com a candidata d'aquesta circumscripció en les eleccions legislatives. El Front d'Esquerres de Jean-Luc Mélenchon acceptà el desafiament i durant la campanya el mudat candidat –vestit perfecte amb corbata vermella– s'enfrontà a mort a la candidata dretana, amb informals pantalons texans i jersei negre. Diumenge passat, els antics irreductibles votants d'esquerres dipositaren la papereta favorable a Le Pen, abandonant passades fidelitats mantingudes fins en èpoques difícils. La dreta emergeix amb força.
Abans d'iniciar-se l'actual cicle electoral francès, Pascal Perrineau, director del Centre d'Investigacions Polítiques de París, escrivia que “les classes populars són escèptiques respecte a l'esquerra: estan decebudes; una part votarà el Front National, quan volen fer del seu vot un exabrupte, un crit” i “en certa manera estem en una situació comparable a la dels anys trenta del segle passat, quan la l'extrema dreta, els nacionalismes populistes, puja a tot Europa. És l'expressió del malestar, d'un malestar social, econòmic i identitari”.
Diumenge, els francesos tancaran el cicle electoral i decidiran definitivament la cambra legislativa. Caldrà veure el pes del Front National, ara presentat com a “agrupació blau marina” i la consolidació del seu vot alternatiu. D'altra banda, també Grècia aquest cap de setmana elegirà parlament, en una convocatòria en què Aurora Daurada no amaga el seu component neonazi, una ideologia que té força seguidors entre l'estament jove grec. Les dades no deixen gaire espai a l'optimisme. Encara, d'una manera molt més lúdica però que no deixa de ser preocupant, a Polònia i Ucraïna, durant la celebració de l'actual europeu de futbol, s'han registrat disturbis de clar signe ultradretà.
Perduts en el desconcert de no saber on anem i en una profunda crisi de valors, les classes populars dubten i, en el dubte, pensen que la dreta autoritària pot donar més seguretats. Es va covant l'ou de la serp. Segur que hi haurem de prestar molta atenció.
