Autistes

A Barcelona s'ha duplicat el nombre de morts per atropellament i més de la meitat tenen lloc en passos de vianants. Ja triguen a reaccionar. Però els avanço que ho tenen difícil, perquè hi ha més zebres que dits de front a l'hora de planificar-los i també a la de creuar-los. Se'n poden arribar a trobar quatre de consecutius en menys de 100 m; n'hi ha amb semàfor i sense, amb groc intermitent i sense, amb gent i sense. Per al conductor, aturar-se o no és de psicotècnic. I després hi ha el vianant. El que mira i passa, el que mira i espera, el que passa llegint un llibre i el que ho fa perquè la llei l'empara encara que vegi venir un obús amb rodes. És com un semàfor vermell en un carrer desert a les 4 de la matinada, siguis vianant o conductor. La regulació no ho és tot ni ho pot fer tot. Per salvar vides, educació i seny.