Paraules d'amor

Bernard Pivot va ser un excel·lent comunicador cultural que ens va proporcionar imatges inoblidables de la història de la televisió: escriptors deixats anar, sense xarxa, lectures intenses dels llibres, llargues vetllades en horaris de màxima audiència a l'entorn de la cultura. Amb el seu mític Apostrophes i, més endavant amb el Bouillon de culture, va deixar una petjada de clàssic. Després, es va dedicar a d'altres activitats i ara, a més de ser membre de l'Académie Goncourt, escriu piulades (@bernardpivot1). Són alliçonadores, reflexives, divertides, profundes o, simplement, pétillantes. I tenen una característica: tot i avenir-se, per descomptat, a la fórmula dels caràcters limitats, n'escriu quatre o cinc de seguides, amb la qual cosa confegeix una mena de microcosmos a l'entorn del tema que l'ocupa. Polític, cultural, econòmic o d'alta comèdia. Aquesta setmana ha escrit sobre l'amor i sobre les declaracions d'amor. Es pregunta, Pivot, “si heu rebut o enviat mai una declaració d'amor a través del Twitter. Sense passar dels 140 signes, deu ser ben difícil”. I després hi afegeix: “Em penso que, per Twitter, ha de ser més fàcil trencar que no pas declarar una flama de passió. La brevetat és una bona excusa.” I encara no està. S'entreté amb la seva joguina i calcula, amb una ironia que és marca de la casa, que la gràcia de fer partícip tothom d'un afer tan delicat i tan íntim rau en la necessitat que cada cop tenim més de fer general la nostra eufòria o la nostra decepció. Expliquem si anem al lavabo o si sortim de casa a comprar tomates; si hem estat en aquesta xerrada o en aquella exposició; si sopem o si dormim. Per què no, doncs, explicar al món que estem enamorats o que ens han deixat?. “Amb les piulades fem que el món sigui testimoni de l'amor o del desamor, mentre que amb els missatges –SMS o Wahtsapp– partim de la confidencialitat”. I això pot jugar males passades: “Amb els missatges et pots equivocar de destinatari. Ell envia un text de ruptura definitiva i, al cap d'una hora, ella rep un altre comunicat: mil excuses, error, el primer missatge no era per a tu.” Un dels seus seguidors afegeix un final blanc a aquesta divertida comèdia de setí: “No et pensis que t'estimo només perquè t'escric, sinó que t'escric sobretot perquè t'estimo.”