Jo també sóc “els mercats”

No m'ha agradat mai que els altres pensin per mi. I no dec ser gens diferent de vostès. Però a vegades costa sortir indemne, o mínimament influït, de les dosis massives de pensament prefabricat i carregat d'additius que ens cau a sobre cada matí des que ens sona el despertador. Vostès deuen pensar, però, que això és pura xerrameca meva, perquè precisament és de tribunes com aquesta que ara ocupo que surten aquesta productes i subproductes de pensament prefabricat. De tota manera, faré el que sempre intento fer aquí, dir el que penso perquè vostès pensin el que vulguin.

Aquesta ha estat una setmana complicada per a la gent que vol tenir pensament propi en relació amb la realitat. Les dosis de mitges veritats, mentides senceres i falsedats intencionades han estat considerables. I l'intent de Mariano Rajoy de fer passar el rescat espanyol per “reconquista” ha estat un joc de nens al costat de la campanya de pànic que s'ha engegat des de Brussel·les. Sobre Rajoy, no calia que vinguessin dilluns passat els mercats a deixar-lo en ridícul. Tots ens havíem adonat del seu trist paper. Jo he arribat a pensar coses que no em pensava mai que pensaria. Era dels que estan convençuts que els mercats són uns monstres avariciosos i desestabilitzadors. Potser sí. Però si els mercats són també això que no es refia dels missatges de Rajoy i De Guindos, de la ineficàcia de les poques coses que fan i de la incompetència que transmeten de manera persistent, que la crisi espanyola són uns “hilillos de plastilina”, no em queda més remei que dir que jo també sóc “els mercats”. Que la gent sensata i els mercats no estan tan allunyats com sembla.

Però l'intent d'intoxicació de Rajoy no ha estat res al costat del pànic que s'ha escampat des del cor d'Europa: l'euro, Europa, se'n pot anar en orris en pocs mesos. Bé, una cosa és que siguem conscients que les coses no estan bé, i l'altra que ens posin la por al cos d'aquesta manera. Tanta exageració en els missatges apocalíptics només podia estar destinada a condicionar el resultat de les eleccions a Grècia. Els grecs havien de votar el que la Unió Europea vol, no el que ells vulguin. Escrivia això quan encara no se'n sabien els resultats. I ara el despertador està a punt de sonar. Compte.