Primer, els ‘xoriços'
Fa uns dies vaig sentir uns manifestants que cridaven: “Menos banqueros y más carpinteros.” El lema és original. No sé si sobren banquers i falten fusters, però sí que estic convençuts que són dues professions absolutament necessàries. És clar que hi ha banquers xoriços i fusters xoriços, com en qualsevol altra activitat. I a aquests sí que els hem de denunciar i fer fora.
Utilitzo la paraula xoriço, equivalent a lladregot, per referir-me a personatges sense escrúpols, que es dediquen a pispar, sense contemplacions. En el cas dels banquers és molt més greu que en el dels fusters, perquè tenen més poder i les quantitats furtades poden ser molt superiors. No estiren moneders, ni utilitzen violència física, sinó mètodes més sofisticats i, sovint, amb la complicitat d'altres.
És possible que s'hagi alçat la veda dels banquers, després del coneixement dels últims escàndols financers. Seria una bona notícia per a la democràcia. I avanço que, de banquers delinqüents, n'hi pot haver de vinculats a partits polítics de tota mena. Però, si és veritat que s'ha alçat la veda, demanaria que s'empaitessin abans els xoriços. M'explico. Un banquer xoriço és aquell que ha tret profit personal del seu càrrec financer amb operacions que només es proposaven omplir la butxaca pròpia. Per exemple: cobrar comissions per facilitar operacions creditícies a empreses que no oferien garanties; participar en negocis, finançats pel banc o caixa, sense cap mena de risc, ja que el benefici està assegurat; comprar a nom de la dona o del germà actius del banc o caixa per sota del valor real, de manera que assegurin una plusvàlua; concedir crèdits, que acabaran impagats, a canvi de favors personals que es concretaran en diners efectius. Les variacions són infinites, però el denominador comú és l'obtenció d'uns ingressos, legals o il·legals, gràcies al seu càrrec i en perjudici del banc o caixa on treballa.
Després, vindrien els càrrecs menors, però que poden ser majors, perquè creen alarma social, com són els sous blindats o les pensions milionàries concedits per empreses que han rebut ajuts públics. Ja estem fora del món dels delictes i del Codi Penal, però no de l'esbroncada popular. No qualifico els beneficiaris de xoriços, sinó d'aprofitats i de tenir mínima responsabilitat social, sempre que es pugui demostrar que hi ha una desproporció entre el treball fet i els diners cobrats. Finalment, s'haurà d'entrar en el capítol de la bona o la mala gestió. Hi ha pecats o errors d'omissió que tenen o poden tenir una extraordinària gravetat.
I en aquest apartat, hi incloc el Banc d'Espanya, tot i estimar la necessària presumpció d'innocència. El judici de la gestió pot esperar. En canvi, seria bo que s'aclarís aviat si hi ha hagut o no banquers xoriços. I sancionar-los, igual que els fusters xoriços o els filòsofs xoriços, que de tot hi pot haver.
