Obvietats
Hi ha qüestions tan òbvies que, a vegades, fa mandra haver-les de puntualitzar.
Des de dissabte passat el senyor Carlos Dívar, president del Consell del Poder General i del Tribunal Suprem, ha anat anunciant que, aquest proper dijous, una vegada s'hagin celebrat els “fastos” de l'acte pel bicentenari del Suprem, prendrà una decisió sobre la seva continuïtat.
Considera que la polèmica al voltant dels seus viatges “és el resultat d'una campanya que sobrepassa tots els límits de la lògica i de la proporció”. Te raó, el lògic (hi ha algun amic magistrat que defensa que això hauria de ser així) hauria estat no dir res i seguir considerant que el senyor Dívar, en qualitat de president d'un dels òrgans amb més poder de l'Estat, emblema de la independència de jutges i magistrats davant els altres poders de l'Estat, pot gastar el que consideri oportú, quan ho consideri oportú, on ho consideri oportú i amb qui ho consideri oportú.
Em sap greu pel meu amic, però això no ha d'anar així. No hauria d'haver anat mai així. La lògica i la proporció passa per explicar, de manera detallada, totes i cada una de les despeses fetes amb l'erari públic siguis qui siguis i representis el que representis.
En altres declaracions el quasi expresident del Consell del Poder General i el Tribunal Suprem diu que “potser” no ha sabut “transmetre a l'opinió pública la veritat dels fets”. “Demano disculpes per aquest error.” Carai, si ell que representa l'òrgan emblema de la independència de jutges i magistrats i que, per tant, està o hauria d'estar molt avesat a llegir i instruir processos en què s'analitza la veritat dels fets no ho ha sabut explicar, que s'ho faci mirar.
Dívar també assenyala que el que està passant és “un autèntic procés paral·lel, posant una persona a la picota, diguin els tribunals el que diguin”. Que bonic, aquest final: ell que representa bla, bla, bla.... posa en qüestió la fiabilitat i veracitat del que diguin tribunals? Sempre? O només en el seu cas?
I finalment, una darrera reflexió per llogar-hi cadires: “El meu cor sagna pels jutges senzills que treballen en condicions precàries, com he treballat jo molts anys... Són els que em preocupen.” Doncs que no sagni tant, es deixi de preocupar i dimiteixi d'una vegada. Vols dir que li cal esperar a dijous? Que té por de no sortir en alguna foto?
Però si ja ha sortit a massa!