Intenció

No dubto ni per un moment que el senyor José Ignacio Wert, el ministre d'Educació, té bones intencions. Està preocupat perquè els resultats acadèmics són dolents. En la seva opinió hi ha països on, amb el mateix esforç, s'aconsegueixen resultats millors. Per aquest motiu vol encetar una reforma que, coneixent els ritmes tropicals de l'Estat, és possible que no es pugui dur a la pràctica.

Una de les seves idees és bona: es tracta de donar més importància als llenguatges, és a dir, als idiomes i a les matemàtiques. Crec que en una altra ocasió els vaig parlar de la selectivitat universitària als Estats Units, una prova que es fonamenta, precisament, en la llengua i les matemàtiques. Perquè qui no domina els llenguatges és molt difícil que pugui aprofitar tots els altres ensenyaments.

La meva crítica al ministre no té tant a veure amb aquesta i altres idees, que jo trobo positives –sempre que no siguin un pretext per recentralitzar, que aquest risc sempre existeix–, sinó a la manera que es volen fer les coses.

El gran error d'aquest ministre, com el d'altres, és que planifica les reformes des d'un despatx. Potser envoltat de bons assessors, però des d'un despatx. I les reformes, perquè funcionin, s'han de fer comptant sempre amb aquells professionals que les han d'aplicar. Perquè ells són capaços de veure els problemes abans que no apareguin. I de posar-hi solució.

Això no es fa mai o gairebé mai i per això les reformes no funcionen. N'hi ha més, de causes, cert; però una de molt important és aquesta.