La contraportada
La música, estúpids!
A Girona els estudis musicals estan partits entre l'antiga farinera Montserrat de la carretera Barcelona i les golfes de la Casa de Cultura
Es va buidar la delegació d'Hisenda de la Gran Via, a Girona, s'han gastat una milionada en reformar-la interiorment i s'ha tornat a emplenar de funcionaris. Es va buidar el Govern Civil de la Gran Via, però s'ha tornat a omplir de servidors públics. Hom pensa que si s'habiliten edificis per encabir-hi oficines, han de preveure el volum de treball que hauran de tramitar, i no quedar-se a mitges, i haver de tornar d'on vénen. En cap moment es va plantejar que qualsevol dels dos edificis –cèntrics i espaiosos– podia haver estat un magnífic conservatori de música. Sí. La música, estúpids de nosaltres! Aquella harmonia que ens fa més humans i més cultes: la música! Aquesta setmana s'esqueia el Dia de la Música i els carrers s'omplien d'actuacions de tot tipus seguides per un públic heterogeni. Però al mateix temps saltava la notícia als diaris que l'any que ve més de 180 alumnes de Girona es quedaran sense plaça per cursar estudis musicals. Quina paradoxa. Quina manera de commemorar-ho més genial.
Quan hom viatja “pel bell nord glaçat” de les terres europees, en cada ciutat, en cada poble mitjanament important, es troba l'escola de música instal·lada en un dels edificis més emblemàtics, generalment de façanes transparents, per on veus circular els alumnes amb els instruments, amunt i avall. A dins hi ha aules, insonoritzades, equipades, organitzades. Es pot anar davallant fins a Perpinyà i trobar el mateix model. És això el que els fa diferents a nosaltres. Aquestes nacions han entès la importància de la música, no únicament per formar professionals, sinó per estimular una cultura que s'arrela en el sentiments des de la infància, i que acompanya tota la vida. Saber distingir una nota musical, entendre un compàs... converteix la persona en més persona i menys animalot. I és que els primers anys de la vida, quan la facilitat per assimilar novetats s'esdevé més fàcil, és quan cal incidir-hi. I els alumnes han d'entendre que aquesta societat que els acull no els col·loca en llocs improvisats, insuficients, com una càrrega institucional no desitjada, sinó que els estimula a endinsar-se en un univers sonor que no coneix límits.
De fet, les persones que pels seus càrrecs haurien d'estimular-ho, no assisteixen mai a un concert si no és per bellugar la cua a Peralada o a Cap Roig i fer-se veure. Als polítics no els agrada la música. A Girona els estudis musicals estan partits entre l'antiga farinera Montserrat de la carretera Barcelona i les golfes de la Casa de Cultura. Dos llocs, dues institucions diferents. Ves per on! I aportem una idea, d'improbable resultat: ala carretera Barcelona hi ha l'antic garatge Forné en un edifici singular, amb una gran rampa que connecta les altures, tancat des de fa més d'una dècada. Seria un bon lloc per a escola de música, autònom, espaiós i cèntric, després d'adaptar-lo convenientment?