Com ho fem?

Per si calia, les dades del CEO d'ahir van acabar de confirmar el que des de fa temps és un secret a crits: el país ja ha entès que la solució de futur més sensata, ni que siga de moment per al Principat, és la independència.

Personalment fa mesos que tinc clar que un possible referèndum es guanyaria de forma sobrada. Només cal recórrer el país i escoltar la gent per entendre com de profund és el canvi que ha tingut lloc en el cap dels seus habitants. Però si ara tenim xifres consolidades i de la màxima credibilitat, millor encara.

Per això el problema ara mateix ja no és què volem sinó com ho fem. Cal estar molt encegat per no veure que la possible proclamació de la independència no és cap utopia ni està gens llunyana. De fet, sostinc que ja estem vivint, des de la sentència del Constitucional, el darrer capítol del llibre que explicarà com ens vam fer independents. Però la qüestió que de moment ningú no sap resoldre és com ho fem.

La meua opinió és que només hi ha dues institucions amb la legitimitat democràtica suficient com per proclamar la independència, que són la presidència de la Generalitat i el Parlament de Catalunya. I, ho aclarisc també, la meua percepció és que la independència s'aconseguirà amb una proclamació més que no amb un referèndum. En qualsevol cas, el fet és que cap de les dues institucions sembla ara mateix, avui, disposada a fer el pas endavant. I això, en l'ambient d'ebullició ciutadana que vivim, provoca molt de neguit.

La gent n'està molt farta. I més quan encara ens regalen sentències com les de dimarts i es fa evident el cop d'estat judicial destinat a eliminar qualsevol rastre de poder polític autonòmic. La irritació que provoca tot plegat i el ritme lent de la política no casen. I això és preocupant.

Molta gent voldria un referèndum aquest mateix diumenge i conec molt pocs polítics que el vulguen. El cas, però, és que la responsabilitat final correspon a les persones que elegim perquè ens guien. Així que la pregunta va cap a ells: com ho fem?