Bon dia?

Les persones educades saluden i diuen alguna cosa quan es troben un conegut o quan coincideixen a l'ascensor amb un veí. En el meu cas, un “què tal?” o un “com va això?” m'han servit sempre per trencar els silencis incòmodes. Fins ara. Perquè en els temps que corren, preguntar a algú com va s'ha convertit en una pràctica de risc fàcilment malinterpretable. Perquè tots sabem de sobres com va. I perquè qui et respon, si no t'explica que ha perdut la feina, et diu que té la dona, l'home o el fill a l'atur, o que no arriba a final de mes. I allà et trobes, donant consol i explicant les teves misèries, que tots en tenim, a peu d'escala. Fins que passi la crisi, renuncio al “què tal?”. No sé encara què diré. Però ja els avanço que tampoc serà “bon dia”.