LA GALERIA
Dues rodes perilloses
mai no ha pensat a construir un carril bici que uneixi el barri de Pedret
amb el del
Pont Major
A la ciutat de Girona, les motos no poden aparcar a la voravia. Es tracta d'una normativa ja existent, però que s'hagut de refrescar perquè alguns motoristes en feien cas omís i deixaven la seva màquina en un espai reservat als vianants i les persones que han de moure's amb cadira de rodes. Encara no s'ha refrescat, però, la normativa, tanmateix inclosa en el codi de circulació, que obliga els ciclistes a captenir-se com qualsevol altre conductor d'un vehicle. Són massa nombrosos els ciclistes que se salten els semàfors en vermell i els senyals d'estop, que circulen en direcció prohibida o per les voravies i que, de nit, van sense cap mena de llum o d'elements reflectors que permetin distingir-los a distància. I tinc prou experiència personal per fer-ne referència documentada. Dues vegades ha estat a punt de caure, caminant per la voravia, per culpa d'uns incívics ciclistes. Una, en arribar a una cantonada i ser envestit per un d'ells, que, com hi ha món, a sobre pretenia tenir raó. L'altra, en sortir d'un portal i ser gairebé afaitat per un altre que, a més, acabava de travessar a tota velocitat un pas de vianants per enfilar-se a la voravia a la qual jo acabava d'accedir. Això, ja dic, com a vianant. Perquè, com a conductor d'automòbil, Déu n'hi do dels ensurts que no paren de proporcionar-me aquests subjectes: trobar-me, tenint jo llum verd, amb dos o tres ciclistes que s'han burlat del vermell; trobar-me, en una cruïlla, amb ciclistes que apareixen a tota pastilla circulant en direcció prohibida –aquesta avinentesa és molt freqüent als carrils de servei del carrer Pedret i avinguda Sant Joan Bosco, de direcció obligatòria cap a Girona, i que la majoria utilitza per dirigir-se cap al Pont Major perquè, i això no és culpa d'ells, encara que no els disculpi, l'Ajuntament mai no ha pensat a fer un carril bici que uneixi aquest barri gironí extrem amb el de Pedret–. I, compte, no gosis retreure'ls la infracció, perquè estan convençuts que perpetrar-la és, per ells, un dret inalienable, inherent a la seva condició de ciclistes. He parlat amb diverses persones que pensen el mateix que jo, perquè també han hagut de suportar-los alguna facècia. Un amic, amb un familiar a la Policia Municipal de Girona, em diu que els ciclistes han d'obeir, com qualsevol altre conductor, els senyals de trànsit. Molt bé, i a ells, qui els ho diu?