Intervenció

Hi ha un gran clamor a Madrid perquè l'Estat espanyol intervingui les autonomies. Sí, perquè sembla que les autonomies són les responsables de totes les desgràcies dels espanyols. Si no hagués estat per les autonomies, ara no tindríem els problemes que tenim. Però hi ha més raons que els perspicaços analistes de Madrid aporten al sempre tranquil debat de l'estructura de l'Estat per exigir la intervenció. Per exemple, que després de la pèrdua de sobirania que ha representat la recepta imposada per Brussel·les a canvi d'injectar 100.000 milions per salvar uns bancs que així podran retornar els crèdits als altres bancs europeus, Espanya ha perdut sobirania. Què es pot fer? Molt fàcil: recuperar la que va cedir a les autonomies. Així tots els espanyols seran iguals. És a dir, avançarem cap a l'objectiu que tots pensem com ells. Quin horror.

Bé, però quins problemes comporta la recuperació? El primer, que tot el dèficit centrifugat a les autonomies recaurà en l'Estat. I és que una cosa és la política i una altra l'aritmètica. El segon, que les autonomies estan actuant de pantalla davant unes mesures molt impopulars. Amb la intervenció, aquesta pantalla desapareixerà i el desgast polític recaurà sobre el govern espanyol. El tercer, que els efectes d'aquesta recentralització tardaran molt a notar-se, tot i que en aquest cas els adlàters de Rajoy tornaran amb la matraca de l'herència rebuda. El quart problema és que les autonomies són un contrapoder davant un govern espanyol de color diferent. O sigui que, si hi ha intervenció, temo molt que serà en clau de farsa.