Liquidació

Jo ja ho trobava a faltar, això. Sí, home, que surti un responsable econòmic del govern espanyol fent una declaració, que surti un altre esmenant-lo i que torni a sortir el primer fent veure que el que ha passat és que no l'hem acabat d'entendre bé. Això va passar molt, al principi, amb Luis de Guindos i Cristóbal Montoro. Ara ha passat amb Luis de Guindos i amb el nou governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde.

Bé, el cas és que el governador, seguint les regles fonamentals de l'aritmètica i la comptabilitat, va dir que hi hauria algunes entitats financeres que caldria liquidar. En això l'home no va ser gaire original perquè el primer de dir-ho va ser el comissari de la Competència, Joaquín Almunia. Cosa que, per cert, va molestar molt Mariano Rajoy, que el va cridar a capítol.

Ara ho torna a dir el senyor Linde i, a continuació, el ministre d'Economia li esmena la plana. ¿No havíem quedat que Brussel·les posava el Banc d'Espanya sota la seva tutela per reforçar la seva independència? Sí, crec que això passarà d'aquí a uns mesos, però el que és ara...

Totes aquestes batalletes són irrellevants. Els diners per sanejar la banca els presta Brussel·les. Per tant, si nord enllà diuen que tal o qual entitat no té salvació, caldrà liquidar-la. Amb poc soroll, i fent veure que no es liquida. Però el resultat final serà el mateix. Perquè si no, no hi haurà diners. I a veure qui és el valent que surt a dir que s'han de fer més ajustos i sacrificis socials perquè cal més diners per reflotar una entitat en la ruïna, només per raons polítiques.